Una nova cortina de fum sobre els drets d'autor apadrinada per CEDRO que posa a l'ull de l'huracà les juntes dels escriptors catalans

Previsiblement, en una taula rodona sobre el tema '"Atacs i defensa dels drets d'autor. Vint anys de la Llei de Propietat Intel.lectual" convocada per les associacions d'escriptors catalans —l'AELC i l'ACEC, és a dir, els que diuen que són escriptors en llengua catalana i els que no diuen res, però que no van anar poder junts a Frankfurt perquè alguna diferència hi deu haver— s'han donat la mà novament, apadrinats a l'ombra per CEDRO. A primera fila, com a demostració d'aquesta campanya que l'entitat de gestió està organitzant veladament a través dels seus consocis, la directora general de CEDRO no hi va faltar. El que sí que hi va faltar va ser qui havia de representar els escriptors catalans, Baltasar Porcel que, per motius de salut literària va declinar la seva assistència després d'haver estat anunciat fins a última hora. Hi van quedar, sols davant el perill, l'afable Eduardo Mendoza, que se'n va sortir com va poder —"a mi no em passa, però hi ha coses que els fan als autors que no estan bé"— i les respectives presidències de les dues associacions, el de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, i la de l'ACEC, Montserrat Conill. Cal tenir en compte que aquestes dues últimes persones formen part també de la junta directiva de CEDRO i que des de fa temps assisteixen a les diverses reunions generals i de comissions que fa CEDRO, sempre retribuïts pel seus serveis. Es calcula que cadascú d'ells ingressa anualment uns 3.000 € de llarg de dietes per fer aquest servei. L'acte, més que una anàlisi sobre l'atac i la defensa dels drets d'autor, es va convertir en un rosari d'impromperis llançats novament cap als editors, de manera genèrica, sense concretar ni per quines causes ni quins editors, i posant en el mateix sac el que potser només es política abusiva d'uns quants. Una nova cortina de fum, sota l'excusa de la vulneració dels drets d'autor, en la qual, una associació com la dels escriptors catalans hauria de deixar de participar si no vol acabar perdent del tot el mínim prestigi que li queda. La Plataforma considera que davant d'aquest remolí d'acusacions velades cap als editors catalans, la junta directiva de l'AELC faci públics d'una vegada els noms dels editors catalans que vulneren els drets —si és que els vulneren—, quins punts dels contractes s'incompleixen més —si és que se n'incompleixen— i quins buits hi ha en els contractes d'edició actuals que signen els autors —si és que els signen—. Altrament, la Plataforma considera que aixecar una fals malestar entre autors i editors catalans —els enfrontaments verbals i sovint prepotents estan a l'ordre del dia en les últimes intervencions públiques de l'AELC i sempre protagonitzades per la mateixa persona— no ajuda gens, en el moment de feblesa literària que es viu, a la supervivència de les lletres catalanes i a un clima de treball comú que enforteixi el sector. D'altra banda, si darrere de totes aquestes insinuacions sembla que hi hagi només el perill d'una retallada en els ingressos que CEDRO ha de fer a les associacions que té sota el seu mantell, la solució és clara: reducció de despeses, menys dietes, menys viatges, menys taules rodones inútils, menys paperassa, menys reunions per no acordar res i més dotacions a qui realment han d'arribar, que són els autors. La resta són pamplines per justificar la butxaca extra de només uns quants.

El president de l'AELC fa de membre del jurat d'un premi la dotació del qual és institucional i es dóna a compte dels drets d'autor

Predicar amb l'exemple és difícil. Després d'una escandalosa i incomprensible polèmica sobre els premis literaris que atorguen les institucions públiques, provocada per la junta actual de l'AELC, al.legant que les institucions afavorien descaradament els editors amb aquesta política i demanant que es deixessin de considerar acomptes els premis d'aquest tipus, és fàcil comprovar com el màxim responsable de l'AELC actual, el president Guillem-Jordi Graells forma part com a jurat del Premi Marià Vayreda de narrativa, que es convoca a Olot, i que finança amb 10.000 € la Diputació de Girona i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament d'Olot. El premi el publica habitualment l'Editorial Empúries del Grup 62 i les bases constaten que la dotació es considerarà sempre a compte dels drets d'autor de la publicació posterior. El fet és més greu encara si tenim en compte que, d'una manera ridícula, l'AELC havia anunciat que, com a "pataleta" per aquesta vulneració dels drets d'autor, deixaria de fer arribar les bases als seus associats d'aquells premis que tinguessin finançament institucional i que no fos exclusivament considerat premi. Una bona mesura, si es tracta de rebre menys paper de bases —tenint en compte que totes les bases són a Internet i mensualment i puntualment a la pàgina de premis de la Generalitat de Catalunya—, però lamentable i ridícula si amb això es pretén que la gran majoria de premis literaris que financen ajuntaments, diputacions i altres institucions de govern destinats a les lletres catalanes i que després tenen prevista publicació es deixin de finançar per l'oposició de la Junta els membres de l'associació de la qual participen en els premis que volen i malviuen, a vegades, d'aquestes dotacions que serien inexistents si depenguessin només de les editorials. A més, si es dóna un cop d'ull als veredictes dels premis anuals, es pot comprovar també que la majoria d'autors que els guanyen, en un 95% no són associats de l'AELC, o bé perquè són novells o bé perquè no en tenen ganes. L'opció que el president formi part d'un jurat que està dins d'aquesta línia denunciada inoportunament per l'AELC desautoritza absolutament la proposta feta pública i que més aviat sembla haver estat posada sobre la taula per "fer soroll", un mètode al qual estem acostumats des de fa sobretot un any, que la junta va escollir nova presidència.
La proposta feta per l'AELC ha estat rebutjada per molts autors, alguns dels quals ho han manifestat així en els seus blogs d'internet com aquests que resumim:

1) "subal ha dit... S'ha de ser estúpid, per escriure aquesta carta, o bé simplement ignorant de com van les vendes de llibres en català (o castellà). Un premi literari (o, sí, avançament de drets d'autor) de, per exemple, 5.000 euros, és una cosa inassolible per a la gran majoria de llibres. Caldria que sapiguessin que és del tot impossible, en la majoria de casos, que un llibre sense premi pugui generar 5.000 euros de drets d'autor... (...) Aquesta carta d'AELC és, simplement, una mostra de gran hipocresia. Si tan dolents són els premis que facin el favor de buscar les editorials petites, on no rebran de cap manera ni la tercera part de drets d'autor!"

2) ginjol ha dit... Fa poc he rebut el [premi] Constantí Llombart. Se m'han abonat religiosament 12.100 euros (descomptant la retenció fiscal). Quants llibres he de vendre per obtenir 12.100 euros en drets d'autor? No he tret el compte, però crec que exhaurint la primera edició no arribaria ni a la meitat (i potser una segona i una tercera, i una...).

3) Gonzalo («Darabuc») ha dit... Jo comparteixo la darrera experiència: 1500 euros per un llibre de poesia, drets d'autor de la primera edició. Quan o com ho hagués aconseguit, ni suposant un 10% de drets d'autor, per la sola venda dels llibres? La segona i la tercera edició, com és lògic, a penes m'han reportat calers (sí una pila d'alegries, que són més importants). També em va a animar a seguir escrivint, que no és un factor menor. En total hauré venut 2500 exemplars d'un llibre de poesia per a nens, que potser és una barbaritat, comparativament, però mai m'hauria produït diners de forma significativa. Gràcies al premi, és d'una altra manera.

4) miracommiro ha dit... Estimats amics i estimades amigues, No us discutiu tant per la circular de l'AELC. Darrere del redactat hi ha els caps plens de borrissol del president actual, Guillem-Jordi Graells, manipulat per la "quefa" del cotarro des de fa trenta anys que és Montserrat Bayà. Són personatges que si no les poden heure destrossen el que hi ha. És simplement ridícul dir que no enviaran les bases perquè avui en dia es troben totes a la guia del Departament de Cultura de la Generalitat. I encara és més ridícul voler ensorrar les dotacions de premis institucionals perquè són les que fan viure poc o molt els escriptors que les guanyen. Aquesta gent no defensa els escriptors, els ensorra i crea confrontació amb sectors que haurien d'anar de bracet, els editors catalans i les institucions catalanes (o valencianes, o de les Illes o d'on sigui que paguin literatura en català). Per què no diuen que entre totes les associacions d'escriptors toquen uns 100 milions de pessetes (per dir-ho en llenguatge antic) i els escriptors no en veuen bo i res? Són uns hipòcrites que s'autoadjudiquen la representació d'uns escriptors que en realitat no tenen. Petons a tots i a totes.

El Seminari de Traducció que fa l'AELC a Vilanova i la Geltrú redueix la jornada i es dedica inexplicablement al còmic

Cada dia, la junta de l'AELC sorprèn més amb les seves decisions. L'última fa referència al Seminari de Traducció que es fa des de fa uns anys a Vilanova i la Geltrú i que va iniciar, gairebé unipersonalment Francesc Parcerisas. Després d'un parell d'anys d'autèntica participació —només durant els anys 2000 i 2001, just abans de la crisi de l'AELC de la tardor del 2001— amb la totalitat de les places ocupades, el Seminari ha anat baixant en interès i assistència. Per intentar de sortir del pas, la junta de l'AELC ha decidit aquest any avançar-lo al primer cap de setmana de març —abans es feia el mes de maig—, i dedicar-lo a uns temes insòlits: un, la traducció del còmic! És a dir, "blup!", "scratx!", "pam!" "toc!" i altres expressions divulgades de fa anys pels escassos còmics catalans. Un altre, del manga i el conte il.lustrat —que a saber per què diuen que és infantil i juvenil—, i un altre a la traducció d'animació. En un any, que les traduccions han estat vivint un punt d'inflexió gràcies a la promoció de Frankfurt, als promotors del Seminari no se'ls acut res més que dedicar-se a la branca de la traducció que menys complicació comporta. La psicosi, però, de ser més a dalt que a baix, com vulgarment es diu, s'ha apoderat dels organitzadors de l'AELC que, sense saber ja com remuntar el Seminari després d'una progressiva caiguda en picat, han reduït la jornada només al matí d'un dissabte. Per acabar de reblar el clau, es dedicarà el pròxim Seminari —si és que es fa— a la traducció del cine mut...? Si arriba a convocar-se, prometem no faltar-hi, almenys a l'hora del tec que acaben fent els participants del Seminari en un restaurant de Vilanova i la Geltrú, que per això envia dinerons del drets d'autor el pare Cedro.