Una nova cortina de fum sobre els drets d'autor apadrinada per CEDRO que posa a l'ull de l'huracà les juntes dels escriptors catalans

Previsiblement, en una taula rodona sobre el tema '"Atacs i defensa dels drets d'autor. Vint anys de la Llei de Propietat Intel.lectual" convocada per les associacions d'escriptors catalans —l'AELC i l'ACEC, és a dir, els que diuen que són escriptors en llengua catalana i els que no diuen res, però que no van anar poder junts a Frankfurt perquè alguna diferència hi deu haver— s'han donat la mà novament, apadrinats a l'ombra per CEDRO. A primera fila, com a demostració d'aquesta campanya que l'entitat de gestió està organitzant veladament a través dels seus consocis, la directora general de CEDRO no hi va faltar. El que sí que hi va faltar va ser qui havia de representar els escriptors catalans, Baltasar Porcel que, per motius de salut literària va declinar la seva assistència després d'haver estat anunciat fins a última hora. Hi van quedar, sols davant el perill, l'afable Eduardo Mendoza, que se'n va sortir com va poder —"a mi no em passa, però hi ha coses que els fan als autors que no estan bé"— i les respectives presidències de les dues associacions, el de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, i la de l'ACEC, Montserrat Conill. Cal tenir en compte que aquestes dues últimes persones formen part també de la junta directiva de CEDRO i que des de fa temps assisteixen a les diverses reunions generals i de comissions que fa CEDRO, sempre retribuïts pel seus serveis. Es calcula que cadascú d'ells ingressa anualment uns 3.000 € de llarg de dietes per fer aquest servei. L'acte, més que una anàlisi sobre l'atac i la defensa dels drets d'autor, es va convertir en un rosari d'impromperis llançats novament cap als editors, de manera genèrica, sense concretar ni per quines causes ni quins editors, i posant en el mateix sac el que potser només es política abusiva d'uns quants. Una nova cortina de fum, sota l'excusa de la vulneració dels drets d'autor, en la qual, una associació com la dels escriptors catalans hauria de deixar de participar si no vol acabar perdent del tot el mínim prestigi que li queda. La Plataforma considera que davant d'aquest remolí d'acusacions velades cap als editors catalans, la junta directiva de l'AELC faci públics d'una vegada els noms dels editors catalans que vulneren els drets —si és que els vulneren—, quins punts dels contractes s'incompleixen més —si és que se n'incompleixen— i quins buits hi ha en els contractes d'edició actuals que signen els autors —si és que els signen—. Altrament, la Plataforma considera que aixecar una fals malestar entre autors i editors catalans —els enfrontaments verbals i sovint prepotents estan a l'ordre del dia en les últimes intervencions públiques de l'AELC i sempre protagonitzades per la mateixa persona— no ajuda gens, en el moment de feblesa literària que es viu, a la supervivència de les lletres catalanes i a un clima de treball comú que enforteixi el sector. D'altra banda, si darrere de totes aquestes insinuacions sembla que hi hagi només el perill d'una retallada en els ingressos que CEDRO ha de fer a les associacions que té sota el seu mantell, la solució és clara: reducció de despeses, menys dietes, menys viatges, menys taules rodones inútils, menys paperassa, menys reunions per no acordar res i més dotacions a qui realment han d'arribar, que són els autors. La resta són pamplines per justificar la butxaca extra de només uns quants.