L'AELC té l'encàrrec de traduir a l'anglès una setantena de pàgines web d'autors gràcies a una dotació institucional dins el paquet de Frankfurt però no ha obert la proposta als associats
Un dels projectes que té l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) dins de l'aportació extraordinària que les institucions han destinat a les associacions d'escriptors de cara a la Fira de Frankfurt és la traducció a l'anglès d'una setantena de pàgines web d'autors. A tocar de la celebració de la fira, però —10 a 14 octubre— l'AELC no ha comunicat als associats aquest projecte ni l'ha obert a aquells que en el seu dia van encarregar la pàgina a l'AELC i la van pagar de la pròpia butxaca —un criteri que, tenint en compte els ingressos d'institucions que té l'AELC, és a hores d'ara inconcebible, de la mateixa manera que ho és que s'elaborin segons quines pàgines web d'autors sense cap interès i es mantinguin en l'oblit i la ignorància nombrosos autors associats vius que encara no són en xarxa, o que es destinin 300.000 euros a un nombre reduït de DVD's i no es pensi a completar com més àmpliament possible el directori de les pàgines d'autor. Pel que fa a la traducció de pàgines web a l'anglès, amb el suport de les institucions, la Plataforma considera que s'ha actuat amb discriminació en relació a aquells autors que, pel seu compte, s'han elaborat personalment una pàgina web i la tenen hostatjada en un servidor diferent i, per això, a l'hora de rebre una dotació econòmica per a la traducció, l'AELC no els considera de la seva incumbència, però sí que, en canvi, els inclou com a pàgines lincades dins el seu directori d'autors. Actituds com aquestes no lliguen gens amb els missatges repetitius i demagògics que en els últims mesos s'han escoltat sobre la presumpta defensa dels autors que fa l'AELC, pregonats, principalment, pel seu nou president.
12 de juliol 2007
03 de juliol 2007
President i expresident, a Cedro, sense informar els associats de l'AELC
El president actual i l'expresident de l'AELC formen part de la junta de CEDRO sota l'absoluta falta d'informació als associats i la secretària es manté inflexible com a única representant dins l'Institut Ramon Llull, malgrat la demanda del Centre Català del PEN
Tal com va avançar aquesta Plataforma, l'expresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Jaume Pérez, s'ha confirmat com a membre de la renovada junta de CEDRO, de la qual ja formava part des que era President de l'AELC. S'hi ha incorporat també l'actual president, Guillem-Jordi Graells. Ni aquesta incorporació —lògica— ni la continuïtat de Jaume Pérez han estat, però, anunciades als associats. La Plataforma ja havia demanat que l'anterior president deixés vacants tots els càrrecs paral.lels a la junta de l'AELC per facilitar, després de vuit anys, la renovació necessària de càrrecs . Però tal com es va dir aquí mateix, la seva resistència a fer-ho, l'ha continuat mantenint tant a CEDRO com a la junta de la Institució de les Lletres Catalanes, privant així una regeneració de cares, com correspondria, i l'accés de gent amb noves inquietuds i millors idees en els punts de decisió que té l'AELC establerts. En aquest sentit, també cal esmentar l'actitud de la secretària de l'AELC, Lluïsa Julià, que es manté en el Patronat de l'Institut Ramon Llull, malgrat que el Centre Català del PEN havia entès i acordat que aquesta presència seria rotativa i canviant anualment. Julià va enviar un correu electrònic a la secretaria del PEN —viure i conviure a la mateixa planta de l'Ateneu dificulta les relacions personals, pel que sembla— i va comunicar que aquesta afirmació que el PEN havia fet en una assemblea anterior i que figurava en acta era equivocada i que seria ella, i només ella, en nom de l'AELC, la que s'estaria a la cadira del Ramon Llull fins que les coses canviessin, si és que canviaven. El PEN no va rectificar la seva afirmació en l'acta de l'última assemblea i ha mantingut una actitud elegant —més aviat resignada— tot i que visiblement molesta. La Plataforma veu inadmissible que d'un organisme com l'Institut Ramon Llull, el Centre Català del PEN, que és qui té més relacions exteriors, n'hagi d'estar al marge sense representació i lamenta que posicions com les de l'AELC, en aquest cas les de la seva secretària, provoquin tensions innecessàries entre col.lectius que treballen —o haurien de treballar— per un mateix objectiu.
Tal com va avançar aquesta Plataforma, l'expresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Jaume Pérez, s'ha confirmat com a membre de la renovada junta de CEDRO, de la qual ja formava part des que era President de l'AELC. S'hi ha incorporat també l'actual president, Guillem-Jordi Graells. Ni aquesta incorporació —lògica— ni la continuïtat de Jaume Pérez han estat, però, anunciades als associats. La Plataforma ja havia demanat que l'anterior president deixés vacants tots els càrrecs paral.lels a la junta de l'AELC per facilitar, després de vuit anys, la renovació necessària de càrrecs . Però tal com es va dir aquí mateix, la seva resistència a fer-ho, l'ha continuat mantenint tant a CEDRO com a la junta de la Institució de les Lletres Catalanes, privant així una regeneració de cares, com correspondria, i l'accés de gent amb noves inquietuds i millors idees en els punts de decisió que té l'AELC establerts. En aquest sentit, també cal esmentar l'actitud de la secretària de l'AELC, Lluïsa Julià, que es manté en el Patronat de l'Institut Ramon Llull, malgrat que el Centre Català del PEN havia entès i acordat que aquesta presència seria rotativa i canviant anualment. Julià va enviar un correu electrònic a la secretaria del PEN —viure i conviure a la mateixa planta de l'Ateneu dificulta les relacions personals, pel que sembla— i va comunicar que aquesta afirmació que el PEN havia fet en una assemblea anterior i que figurava en acta era equivocada i que seria ella, i només ella, en nom de l'AELC, la que s'estaria a la cadira del Ramon Llull fins que les coses canviessin, si és que canviaven. El PEN no va rectificar la seva afirmació en l'acta de l'última assemblea i ha mantingut una actitud elegant —més aviat resignada— tot i que visiblement molesta. La Plataforma veu inadmissible que d'un organisme com l'Institut Ramon Llull, el Centre Català del PEN, que és qui té més relacions exteriors, n'hagi d'estar al marge sense representació i lamenta que posicions com les de l'AELC, en aquest cas les de la seva secretària, provoquin tensions innecessàries entre col.lectius que treballen —o haurien de treballar— per un mateix objectiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)