16 de desembre 2002

L'AELC s'inhibeix del centenari de Sebastià Juan Arbó

Les Terres de l'Ebre "són molt lluny", i tot i que són el pas natural al País Valencià, l'AELC s'inhibeix del centenari de Sebastià Juan Arbó

Quan els actes de commemoració del centenari del naixement de l'escriptor Sebastià Juan Arbó han arribat a Barcelona, la sorpresa ha estat no trobar entre els seus adherits, l'AELC i sí en canvi l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC), és a dir, la dels escriptors d'expressió castellana, majoritàriament, ni que potser alguns també escriguin en català. El cas és que Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va ser un testimoni excepcional de les terres de l'Ebre, sense costumismes gratuïts i amb novel.les prou reconegudes com 'Terres de l'Ebre' (1932) i 'L'inútil combat' (1931). 'Terres de l'Ebre' ha estat traduïda al castellà, italià, francès, alemany i holandès. A més, l'autor va ser biògraf de Jacint Verdaguer i traductor d'autors universals com Stendhal o Puixkin. Després de la guerra civil, va escriure en diaris catalans, en castellà, és clar, com ara, després de tants anys de normalització, ho han de fer altres autors reconeguts com Quim Monzó. I, si calen més dades, Sebastià Juan Arbó va ser membre de l'AELC i després soci d'honor. L'AELC s'ha inhibit de formar part dels actes del centenari, malgrat que hi siguin la Biblioteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes. Una oportunitat perduda i que ha donat una imatge més d'autor d'expressió castellana --des del moment que li ha fet de mestre de cerimònies l'Associació Col.legial d'Escriptors, i els honors, el seu secretari, José Luis Giménez Frontín-- que no pas d'autor en català i testimoni de la tradició literària catalana. La Plataforma s'ha fet ressò del malestar entre alguns dels autors de les terres de l'Ebre per aquesta inhibició de l'actual junta. L'anterior equip de l'AELC no va necessitar efemèrides, però i, sortosament, li va elaborar la pàgina web quan ningú no es recordava de l'autor. Un detall que neteja la cara de la imperdonable inhibició de l'actual junta de l'AELC, però que no exculpa els responsables del menyspreu que han dedicat a la memòria de Sebastià Juan Arbó. Un lleig en l'any del 25è aniversari de l'AELC, que tants "sopars" i "recordatoris" d'amiguisme partidista ha promogut.