El Premi dels Escriptors Catalans perd pes i es dilueixen els objectius

Cada any, decidir qui ha de ser el guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans representa una agra polèmica dins de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que ha arrossegat durant vuit edicions els aspectes que s'haurien hagut de corregir. En primer lloc, el fet que es demanin votacions obertes dels associats fa que els participants siguin minoritaris i que els que ho fan ofereixen un ventall de noms que es fa impossible de computar. Davant d'aquesta situació, les votacions dels associats queden en paper mullat i és la Junta la que acaba decidint a qui atorga el premi. En aquesta edició ha estat la poeta i traductora Montserrat Abelló. Res a dir, és clar, tots són dins el bombo i tots s'ho mereixen. El fet, però, és que la Junta no s'ha plantejat ni crear un jurat independent i creïble ni canviar el sistema de votacions, que si, com a mínim, es fessin en papereta tancada, tindrien segurament una mica més de participació. L'altra costat fosc del Premi dels Escriptors Catalans, en aquesta edició, ha estat la pèrdua progressiva de la seva identificació com a tal. Des que també la Junta va decidir anul.lar el premi Jaume Fuster de Gènere i va traspassar el nom de Jaume Fuster amb el premi dels Escriptors Catalans, les notes de premsa sobre el premi i les poques notícies que se'n donen han acabat identificant-lo com el Premi Jaume Fuster. Això porta a diluir els objectius del Premi, que hauria de representar la distinció anual que es fa a un autor pel conjunt de la seva obra o trajectòria dins l'àmbit dels escriptors catalans, és a dir, donant per entès i sortint al pas d'inútils i interessades polèmiques, sobre qui és o no és escriptor català. Si l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no té clar qui són els "escriptors catalans" malament ho poden tenir els que fomenten el dubte. Cedir aquest premi, davant el garbuix de titular que ha tingut en aquests vuit anys a un nom propi és perdre la identitat col.lectiva que hauria de tenir. Només cal recordar que en alguna edició, el guardó s'ha arribat a presentar sota aquest embolic: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)". Al marge de tots els respectes per la memòria de Jaume Fuster, i el respecte també pels vuit guardonats fins ara, aquest guardó no és propietat de ningú i ha de reforçar la identitat col.lectiva d'un col·lectiu que ha de ser el primer a convèncer-se que és un col·lectiu que aquí i a fora no ha de tenir cap titubeig a presentar-se com a 'Escriptors Catalans'. ¿Cal continuar explicant i justificant, en ple segle XXI, que "escriptors catalans" són aquells que escriuen i publiquen literatura catalana?