Cap paraula de la junta directiva de l'AELC sobre la mort de Josep Maria Castellet, fundador i primer president de l'AELC

Hi ha morts que no haurien de passar desapercebudes com ha passat amb la de Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926 - 2014). Cap paraula personal ni de l'actual president ni de cap membre de l'actual Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) de la qual Castellet va ser impulsor, fundador i primer president, fa gairebé quaranta anys. Només l'esquela —o esqueleta— de rigor en un parell de mitjans de comunicació de paper —com passa amb qualsevol dels associats— i una breu notícia a la pàgina web de l'AELC, gràcies també a la pàgina web i al nomenament de Soci d'Honor que es va fer de Castellet durant l'etapa més renovadora de l'AELC, entre el 1999 i el 2001, just abans de la crisi promoguda per alguns dels membres de la vella guàrdia que encara avui són dins de la Junta Directiva vetllant pels seus propòsits. No és estrany, doncs, que en el recull de reaccions i memòria, cap mitjà de comunicació hagi pensat tampoc a demanar la de l'actual presidència de l'AELC com a un dels principals testimonis de la relació que Josep Maria Castellet va tenir amb els escriptors catalans i la reivindicació dels seus drets professionals. Fets com aquests demostren la caiguda de prestigi que ha patit l'AELC en els últims anys i la poca capacitat mediàtica dels que en tenen la responsabilitat, cosa que aquesta Plataforma lamenta i constata dissortadament una vegada més.