Pocs autors als actes del trenta aniversari de l'AELC i molta invitacio als sopars

Els actes del trentè aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), segon aniversari que se celebra en un període de cinc anys, no tenen el quòrum que la Junta actual esperava. El programa de taules rodones escampades pel territori no han aconseguit congregar més que minories de cada àmbit. A mes, la majoria de debats no han aportat res de nou ni han proposat cap projecte sinó que han caigut en la lamentació, la queixa i la mirada nostàlgica enrere. Fins i tot en una de les taules rodones, la de les Illes, l'escriptor Antoni Serra va fer públic que s'havia donat de baixa de l'AELC perquè es va adonar que hi havia socis de primera, de segona i de tercera. Sense comentaris. D'altra banda, els sopars o dinars organitzats, segons fa el cas, de les Illes, el País Valencià i el Principat, no han rebut les inscripcions "voluntàries" que també preveia la Junta (malgrat el preu considerat reduït de 35 euros per cobert!), cosa que en els últims dies s'ha procedit a convidar, a tort i a dret i per omplir, una sèrie de socis que ni s'ho esperaven, sobretot, esclar, per al sopar final a l'Hotel Casa Fuster, de Barcelona (on també ha estat convidat el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre algun altre càrrec institucional) , després de la taula rodona de La Pedrera. La Plataforma considera que aquests actes d'aparador, taula, copa, puro i pandereta no són precisament els que necessita en aquest moment el sector de les lletres catalanes que té plantejats una sèrie de reptes decisius per al futur i que la junta actual només fa veure que té damunt la taula, però sense donar-hi una resposta activa que desencalli l'estat de letargia de la gran majoria d'autors catalans. La tendència a convidar tothom incitant-lo a pagar i després reconvidar més d'uns quants —perquè es vegi ple— sense pagar, via telefònica, recorda mals temps. Mals temps que, lamentablement, i per mor de comptar amb una junta no només continuista sinó ancorada en els primers anys de l'AELC, es difícil, ara per ara, que es vegin eradicats.