Hipocresia en la mort de Paco Candel per part de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana

La hipocresia de segons quin sector de les lletres no té límits. Un dels últims exemples s'ha pogut comprovar amb la vena necrològica que s'ha disparat amb la mort de Paco Candel. Pàgines de diaris i dos dies amb obertura de Telenotícies a la Televisió Catalana. Preguntat per una agència de notícies, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, s'ha desfet en lloances per Candel, com el millor dels buròcrates a l'hora de tenir un micro davant. Cal recordar, però, que Paco Candel ha estat un ignorat en tots els actes de trenta anys de vida de l'AELC, entre altres coses perquè no va ser mai considerat un escriptor en llengua catalana. Es dóna el cas, però, que en el període 1999-2001, dins la línia de redreçar la falta de generositat de l'AELC envers alguns dels escriptors, es van nomenar alguns socis d'honor que, o bé no eren socis o havien tingut una vinculació i una funció important per al conjunt de les lletres catalanes. Paco Candel va ser un dels proposats i rebutjats per la junta d'aquell moment, presidida pel valencià Jaume Pérez. L'autor Paco Candel, precisament d'origen valencià, emigrat a Barcelona als dos anys, tampoc no va aconseguir tenir ni aleshores, ni ara, una pàgina web que recordés la seva obra. Candel no es troba ni en el directori d'autors de l'AELC, doncs, ni en el del portal Lletra de la UOC, ni tampoc en cap manual i, per contrastar amb tanta verborrea necrològica i hipòcrita, una repassada per les llibreries a les vint-i-quatre hores de la seva mort deixava clar que tampoc no es trobava cap del seus llibres, principalment perquè la gran majoria, per no dir tots, estan descatalogats. Aquesta és la realitat. Per això, la Plataforma lamenta que s'aprofitin situacions com aquestes per fer una intervenció pública —d'altra banda prou merescuda— però que no es digui a la vegada que Paco Candel no ha estat mai soci de l'AELC i que la mateixa AELC —malgrat que l'autor consta en el Qui és Qui de les Lletres Catalanes— no ha tingut mai un detall de reconeixement per la seva obra. Candel, de fet, ho tenia clar: "Els altres catalans". I durant cinquanta anys, trenta en democràcia, així ha estat considerat pel seus col.legues de ploma, tenint en compte que Candel ja no va arribar pràcticament a l'ordinador.