L'AELC preveu gastar-se més de 300.000 euros en tres anys per a la sèrie de DVD's sobre autors

Aquesta és una de les despeses més elevades que ha fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per a un sol concepte en tota la seva història. Tot i així, el resultat fins ara ha estat mínim i el ressò que ha obtingut, gairebé nul. Els DVD's sota el lema Veus Literàries —divuit fins ara amb una tria més que discutible— estan elaborats per la productora Micantia, que es va donar d'alta en el Registre d'Empreses sis mesos abans de l'inici d'aquest projecte. L'any 2005, l'AELC hi va destinar 146.000 euros; l'any 2006, n'hi va destinar 102.000; i per al 2007, preveu destinar-n'hi 60.000 en el seu pressupost, cosa que vol dir que en tres anys el total d'aquesta despesa arriba als 308.000 euros. Aquests més de 50 milions de pessetes han servit per produir només 18 DVD's, amb un tiratge minúscul, que no es troba a la venda i que, a més, per estàtic, és clar, caduca l'endemà d'haver-se editat. Aquesta és una de les despeses que mostra el criteri irracional entre les autèntiques necessites del sector i l'ús que fa l'AELC d'unes dotacions pressupostàries (CEDRO i ILC) que pertanyen a tots els escriptors catalans, siguin o no associats. Les despeses de l'AELC de l'any passat tenen també partides que criden l'atenció per la seva quantitat i la seva poca incidència en els associats. Per exemple, s'ha costejat un estudi de contractes d'edició amb un cost de 3.000 euros, estudi que, per cert, ni s'ha vist ni se'n sap res. En una assemblea general, es va parlar que aquest estudi havia estat encarregat a Guillem-Jordi Graells, precisament l'actual president. Una altra despesa inútil són els 30.000 euros ja pagats per l'Estudi sobre la professió d'escriure en català, un altre estudi encara en reserva i que, pel seu contingut del qüestionari, indueix fàcilment a la confusió, siguin quins siguin els resultats i a pesar que la junta actual digui que l'han respost un 40% dels associats, que mai no representaran la realitat del sector que pot ser molt variable depenent de quin siguin els que hagin respost. Més partides que criden l'atenció són els 31.000 euros de la revista digital de l'AELC, reduïda a la mínima expressió des de fa temps i limitada a reproduir notícies de premsa ja publicades majoritàriament, a banda d'algunes entrades pròpies i continguts de publicacions extrets del paper que s'hi bolquen amb un procés automàtic i senzill. Les coordinacions d'activitats —caldria veure quines activitats s'han fet realment per ser coordinades— pugen a 20.000 euros. El manteniment de la junta directiva s'ha situat en els 17.000 euros, un cost dels més revisables, tenint en compte que l'AELC no és una empresa amb negocis lucratius. I el concepte de revista digital, per al 2007, s'eleva alegrement 7.000 euros, en relació a l'any passat, cosa que passa a ser de 38.000 euros. I un altre luxe de despeses són els 10.000 euros del cost d'un únic exemplar de la revista Literatures, en paper, que dirigeix l'expresident Jaume Pérez, i que s'ha publicat darrerament cada semestre. És fàcil imaginar aquesta mateixa revista —evidentment millorada— i només en versió digital i sobren paraules per dir quin seria el seu mínim cost. Encara sorprèn que l'AELC aboni a l'Ateneu Barcelonès una quota especial de 2.400 euros anual, quan els locals que ocupa a l'última planta van ser finançats en la seva totalitat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb 100 milions de pessetes a canvi d'un conveni que garantia l'estada de les associacions d'escriptors per un llarg període d'un quart de segle. I encara més sorprenent és una partida d'assessoria fiscal per 7.500 euros i una altra d'assessoria jurídica per 3.200 euros, en total, doncs, 10.700 euros que gairebé representen una nòmina d'un expert que estigués semifix a disposició de l'AELC i els seus associats. La Plataforma veu preocupant el criteri d'una certa màniga ampla, poc analitzada i estudiada, en les despeses com per exemple els 20.000 euros que encara costa la comunicació postal amb els associats —paper, paper i paper—, i això en un moment que el correu electrònic i internet han rebaixat sensiblement a tot arreu —institucions, empreses i particulars— aquest concepte. Però per a l'AELC, el correu electrònic és gairebé un mitjà desconegut, comparat amb els comunicats electrònics que es reben d'altres associacions similars. L'AELC preveu per al 2007 tenir uns ingressos totals de 442.000 euros (uns 75 milions de pessetes), dels quals 80.500 euros provenen de la Institució de les Lletres Catalanes i 270.000 euros de CEDRO, malgrat que aquests últims es poden modificar segons com acabi un contenciós pendent amb el Ministeri de Cultura), tot un risc econòmic de gestió per a una junta directiva amb criteris tambalejants i improvisats, a la vista dels comptes del 2006, aprovats, per cert, per una minoria d'associats assistents en persona a l'última assemblea general i sense que en tinguessin abans coneixement o oportunitat de revisar-los, tal com caldria que es fes, posant a disposició dels associats els comptes anuals, durant uns dies abans, cosa que la Plataforma, una vegada més, no es cansarà de reclamar pel bé de l'AELC i els que en formen part.