Els resultats dels comptes presentats de l'any 2016 de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) no són gaire més falaguers que els de l'any anterior. Si no fos que sisplau per força —i després que aquesta Plataforma ho havia advertit múltiples vegades reiteradament— durant el 2016 no s'haguessin retallat finalment les despeses de bona part de l'antiga impressió en paper, el dèficit anual encara hauria estat superior i l'esgarrapada del fons de reserva hauria ratllat un rècord inadmissible. La situació de «fallida tècnica», doncs, no s'ha solvetat ni s'ha superat. En resum, durant el 2016, s’han hagut d’utilitzar 27.596,88 euros dels recursos propis (haurien estat més del doble si no s'hagués eliminat, com ha estat dit abans, el 90% de la impressió en paper). El mal resultat, però, ha estat ocasionat pel fet que, després de fer la retallada paperera, en lloc de mantenir la contenció en segons quines activitats, part de l'estalvi del paper s'ha cregut que es podia destinar amb alegria a despeses d'activitats sense tenir en compte que el dèficit continuaria existint. Aquesta política posa en evidència la necessitat urgent que un o més associats amb coneixements de gestió financera activin d'una vegada el fre dels qui mai no han hagut de fer quadrar un balanç. L'estat de comptes del 2016 continua mantenint despeses que són difícils de justificar per la seva quantia. Per exemple, continua havent-hi un gruix de despeses dels assessors fiscals (?) i assessors jurídics (?) que pugen, en conjunt, 20.541,48 €. ¿No hi ha dos empleats tècnics a l'AELC que poden resoldre moltes d'aquestes qüestions que s'externalitzen a pretesos assessors? També cal tornar a insistir en les despeses que encara es destinen a impressions en paper (contradicció de les publicacions que ja es fan digitals): l'import del 2016 encara ha estat de 10.437,36 €, un import que durant el 2017 hauria de desaparèixer del tot (malgrat que cal quedar bé amb CEDRO, que és qui paga part de l'edició paperera). També hauria de desaparèixer durant el 2017 l'import que encara s'ha gastat durant el 2016 en trameses postals als associats i que han costat 2.415,23 € —aproximadament 8.000 € menys que l'any anterior, esclar!—. Una de les despeses que sobten és una facturació de 1.815 € per un hipotètic "redisseny d'imatge" ¿Saben els que l'han encarregat que el generós Joan Miró no va cobrar res i que molts anys després el dissenyador Enric Satué, tampoc? El que no ha arribat a bon port, durant el 2016, és la reclamació que fa un any, van fer els dos empleats de la casa perquè s'augmentés el seu sou. L'import dels sous —almenys els oficials— es manté intacte com el de l'any anterior (87.048,56 €, dels quals 20.548,56 € són de Seguretat Social). I com ja passa en altres estats de comptes, continua sent escandalós el gruix de despeses que li costa a l'AELC la seva Junta Directiva (és a dir, trens, avions, hotels i taulades, dietes vaja!) i que ascendeix durant el 2016 a 24.112,52 € (encara prop de 1.000 euros més que l'any anterior!). Aquesta partida de Junta Directiva és gairebé igual que el que l'AELC destina a les activitats generals (28.415,29 €) —un import que caldria que es detallés per a informació transparent del tot—, i també és igual que les despeses d'activitats del País Valencià (23.134,23 €) o les activitats de les Illes (24.026,83 €). I, tot i que no hi ha tampoc detall d'aquests imports, encara és més escandalós que les activitats del Principat —l'àmbit territorial que té el 80% dels associats de l'AELC— només s'ha emportat les despeses més baixes (11.925,97 €). Amb aquests criteris, és difícil que l'AELC surti mai de la «fallida tècnica», un cercle en el qual, quan s'hi entra, cada vegada va rodant més i més fins a estavellar-se del tot.
