La nova Junta Directiva de l'AELC es reuneix a València sense posar fre a les despeses sumptuoses de manutenció

La política de despeses sumptuoses de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) continua, malgrat el canvi de Junta Directiva i malgrat la situació d'ofec econòmic evident que viu l'entitat. El cap de setmana del 12 - 13 de juny 2015, els membres de la Junta Directiva es reuneixen a València, en una de les últimes reunions de curs. Aquestes reunions, a les qual són convocats tots els membres dels tres àmbits territorials (Principat de Catalunya, País Valencià i Illes) reuneixen actualment —excepció feta d'alguna excusa puntual per motius personal— Bel Olid (Presidenta), Miquel Bezares (Vicepresident Illes), Gemma Pasqual (Vicepresidenta País Valencià), Mireia Vidal-Conte (Vicepresidenta Principat), Lluís Hansen (Secretari), Vicent Penya (Tresorer), Helena Alvarado, Laia Martinez i Ismael Pelegrí (Vocals Illes), Núria Cadenes, Carles Cortés i Francesc Mompó (Vocals País Valencià) i Mercè Canals, Jordi Martín Lloret i Carles Molins (Vocals Principat), a més de la coordinadora de l'AELC, i algun altre convidat. Més de setze associats, doncs, a càrrec de tots. Celebrar una d'aquestes reunions implica desplaçaments dels membres de dos dels àmbits territorials cap al tercer on tenen lloc, amb les consegüents despeses de bitllets de tren Euromed, bitlles d'avió, estades en hotels i manutenció corresponent. Ni una multinacional amb beneficis anuals ho permetria. La Junta Directiva de l'AELC es va adjudicar l'any 2014 per a les seves despeses, uns 17.000 euros, segons l'Estat de Comptes oficial (se suposa que no hi ha caixa B, ¿o sí?). I això en una època on, per tractar el que s'hi tracta i per aprovar el que s'hi aprova, n'hi hauria prou amb un intercanvi de correus electrònics, de xats, de comunicacions virtuals o de trucades per skype. A pocs mesos d'haver pres possessió la nova Junta, però, sembla que els mals hàbits heretats de la mala gestió anterior costen de trencar i les últimes reunions de Junta, a les Illes i al País Valencià —la tercera, quan toca, es fa també al Principat— demostren que hi ha despeses que no es poden retallar, ni que calgui deixar de fer segons quines activitats o renunciar a mantenir un millor servei als associats. En un moment que les assemblees populars sembla que s'han posat de moda, allò que la Junta Directiva aprova en comitè tancat ja hauria de ser de circuit obert per a tots aquells associats que hi volguessin dir la seva, evidentment, reforçant i potenciant la comunicació electrònica, cosa que per ara i tant continua amb l'absurda opció d'enviar trameses de paper als associats per correu postal quan el 99% per no dir el 100% ja disposa de comunicació electrònica. ¿El canvi de debò... per a quan?