Canícula... ¿Un lapsus linguae o una presa de pèl?

Sorpresa! Un membre d'aquesta Plataforma informa que els escriptors catalans han descobert que al territori de les lletres catalanes hi pot haver més d'una canícula. La circular informativa de l'AELC de preestiu (juliol 2002, núm. 37) pregona a l'encapçalament: "L'arribada de la canícula estieunca [sic] ens recorda que entrem al temps de vacances i d'esbarjo per a la majoria." Gairebé un text perfecte de revista escolar de primària o de programa de festa major pobletà. El cas és que, segons el diccionari, la canícula seria: "Canícula f meteor Període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor." Temps al temps, doncs. A esperar ara la "canícula tardoral", la "canícula hivernal", la "canícula primaveral" i qui sap si la "canícula digital" tenint en compte que la mateixa circular informativa impulsa el gremi a escriure per farcir d'obres la tardor com si fossin bolets.