La junta de l'AELC intenta manipular els associats fent-los votar en una sola direcció una enquesta del diari El País sobre el cànon del préstec bibliotecari
Malgrat que la Junta actual de l'AELC ha donat mostra més d'una vegada de la seva capacitat manipuladora, aquest mal hàbit ha tingut un esperpent inadmissible en el moment que, després de mig any sense gairebé cap informació als associats, els membres de l'AELC han rebut una circular on se'ls demana que els autors entrin a la pàgina del diari El País i votin una enquesta digital sobre la campanya contra l'incompliment de la directiva europea del cànon bibliotecari i marqui la casella que diu que els drets els han de cobrar els autors. L'enquesta en qüestió, que no té cap transcendència ni vinculació i que s'afegeix a un grapat d'enquestes que proposa periòdicament El País, només reflecteix, malgrat les peticions de l'AELC, un 2% de vots responent que els drets del cànon els perceben els autors. L'AELC pretén amb la seva circular mobilitzar per la via del ridícul el col.lectiu dels escriptors catalans i per això la Plataforma demana més seriositat, una vegada més, en les manifestacions públiques que surten del si de la Junta i sobretot més rigorositat per evitar els seus exercicis de manipulació que si bé són prou coneguts a l'hora de les eleccions de junta, ratllen el grotesc en casos com el d'una vulgar enquesta periodística sobre el cànon bibliotecari. A més, la Plataforma considera que cada autor és suficient madur per decidir si creu que la imposició d'aquest cànon és o no és oportuna. La Plataforma lamenta que l'AELC s'apunti a operacions de descrèdit i que no informi, en canvi, de què representa en realitat aquest cànon, com s'aplicaria i qui el percebria. Cal tenir en compte que les associons com l'AELC encara tenen establerta quota d'associat quan altres entitats de gestió que perceben drets per cànon com la SGAE no tenen quota d'associat. El pagament d'una quota —establerta en els Estatuts— comença a ser, amb la política actual financera de les associacions d'escriptors—, una reminiscència del passat que engreixa uns pressupostos, el fruit dels quals arriba molt poc a afavorir els mateixos autors que els paguen. Cal tenir en compte que l'AELC va ingressar l'últim any un total de 570.000 euros (gairebé 100 milions de pessetes) i que, d'aquesta quantitat, una quarta part es va destinar —arran d'una aportació extraordinària de CEDRO— a l'elaboració d'una dotzena de DVD's de diversos autors amb un criteri de representativitat més que dubtós. Mentrestrant, la mateixa junta de AELC pensa elaborar un estudi sobre la professió d'escriure, una manera evident de posar en evidència que es fan estudis i enquestes quan no se sap què fer, però sí que se sap de quina manera uns ingressos cada vegada més elevats s'han de repartir entre uns individus determinats. Per acontentar el col.lectiu d'associats, la junta de l'AELC ha fet saber —sense vergonya— que els socis de l'AELC tenen el 50% de descompte en les activitats de CaixaForum. Després de cinc anys de silenci sobre els avantatges del carnet de soci, l'oferta de CaixaForum és una de les preses de pèl més rellevants que fa la junta si tenim en compte que les activitats més importants de CaixaForum, les grans exposicions, són sempre gratuïtes i que només hi ha petites tarifes simbòliques de pagament en segons quins concerts, projeccions de cinema o recitals, tarifes que no sobrepassem mai els 3 euros. La Plataforma lamenta que la junta actual de l'AELC pretengui donar gat per llebre sota una manera d'actuar que serveix més per justificar el que no fa que no pas incidir professionalment en el que hauria de fer.
