05 de març 2009

L'AELC VULNERA EL SECRET DE VOTACIÓ

Va costar, però finalment, després de nombroses reclamacions des d'aquesta Plataforma, en els últims esdeveniments electorals de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), s'havia fet la llum i les votacions dels càrrecs a la Junta Directiva es podien fer per correu postal, mitjançant un sobre, ja franquejat, i dirigit a la seu de l'AELC. Però les votacions d'aquest any han vulnerat novament l'estricte secret de cada associat que vulgui optar per aquest sistema. Els sobres, per cert, sense franquejar, van identificats tots amb l'etiqueta del remitent, amb la qual cosa, quan els sobres s'obren a l'hora de l'Assemblea General sempre tenen la possibilitat de relacionar la votació que inclouen amb l'associat que vota per correu, a no ser, esclar, que qui obre els sobres i posa les paperetes a l'urna ho faci amb ulleres negres o amb una bena als ulls, que tot podria ser, a jutjar per algunes de les iniciatives que surten de la seu de l'AELC. L'actual Junta Directiva de l'AELC, obsessionada per controlar els canvis de càrrecs al seu gust i fer anar el dit tant com pugui, no se n'acaba de sortir. No és senzill, però sí, possible. I així es proposen a un miler d'associats votacions que es titllen de "secretes" en la mateixa carta de convocatòria, però de les quals, en realitat, no se'n garanteix el secret, de la mateixa manera que es demanen votacions per a escollir l'Escriptor que es guardonarà amb el Premi dels Escriptors Catalans i qui voti ho ha de continuar fent a cara descoberta. El criteri democràtic de la junta de l'AELC continua essent més que discutible i, entre tants assessors jurídics i tècnics amb què compta, almenys així es desprèn dels pressupostos, valdria la pena que fes un curset de reciclatge a l'hora de convocar votacions. Tothom hi sortiria guanyant, sobretot la confiança que els associats es mereixen. Per cert, una altra assignatura pendent de cada Assemblea anual és la possibilitat de posar a consulta dels associats que ho desitgin, durant uns dies, els comptes anuals. El silenci, en aquest aspecte, demostra una vegada més quina és la visió de la gestió col·lectiva que té l'actual Junta.