Un 2010 sense activitats i sense cap ambició

L'etapa presidida per Guillem-Jordi Graells ha anat caient en un pou d'inactivitat en el si de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i no pas per les retallades econòmiques provinents de CEDRO, que representen una quantitat important, però mínima, sinó per la falta d'ambició en les activitats generades aquest primer any i la inèrcia que s'espera per a la segona meitat del 2010. Cicles de taules rodones que tenen una assistència escass, com els incomprensibles 'Escriptors al terrat', de València; els prescindibles 'Tritextuals', de l'Espai de Mallorca de Barcelona; els acadèmics i més propis de departaments universitaris 'Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir', que es fan a Palma, Girona, Tarragona o Barcelona; les trobades de la colleta del sud, 'Joc partit'; als cafè, copa i puro dels 'Diàlegs a tres', d'Alacant i Castelló; el 'Lletres dites', d'Eivissa i Menorca; a l'incombustible 'Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú', incapaç de ser assumit per una Universitat de Traducció, a qui correspondria realment la seva execució; als rutinaris Premis: el dels Escriptors Catalans (resubtitulat com a Premi dels Escriptors en Llengua Catalana i posteriorment en Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, per a més confusió); o la col·laboració amb els Premis de la Crítica Catalana, incrustada com si fos una literatura de segona, dins de la crítica espanyola; els amiguismes dels Premis de la crítica dels Escriptors Valencians (duplicitat local, si es mira bé, amb els anteriors); el miniminiminipremi Aurora Díaz-Plaja d'articles de literatura infantil i juvenil, amb una part de patrocini ridícul de Caixa Penedès —l'única caixa catalana fusionada amb espanyoles—; les col·laboracions en els Premis Octubre d'Eliseu Climent; la col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en el premi Pere Calders exclusivament per a docents; la increïble col·laboració en segons quins festivals poètics com el de Lloseta, mentre es nega la col·laboració a altres del Principat, malgrat que l'AELC rep sol·licituds en aquest sentit que són denegades per sistema... Aquesta és la funció de l'AELC? Cap activitat d'autèntic relleu que serveixi de resposta i remarqui la presència d'una associació que aplega, per ara, més d'un miler d'associats i associades de pagament, i que moralment rep ajudes institucionals i de Cedro en nom d'aquest miler i també dels altres centenars d'autors que no són associats i a qui corresponen part d'aquests ingressos públics. Això i les incomprensibles publicacions —encara!— en suport paper —alguna duplicada amb la digital!—, amb un cost elevadíssim tant d'impressió com de repartiment, fan que l'AELC hagi entrat en una mena de passadís mecànic de qui dia passa, anys empeny. Com tantes vegades s'ha dit en aquesta Plataforma, l'únic article vàlid dels Estatuts de l'AELC és que no permet la renovació de la mateixa presidència més de dues vegades. Afortunadament, l'actual Directiva es troba en la recta final d'aquest clima de mortalitat per culpa d'una falta de dinamització dels associats i després d'haver admès, per exemple, l'entrada d'un secretari general que confessava en la seva candidatura que no podia "treballar" per l'AELC executivament. En qualsevol altra associació no manipulada per una minoria, una candidatura com aquesta hauria estat convidada a retirar-se. L'amiguisme —en política allò que diuen "tràfic d'influències"— és un dels llasts que arrossega l'AELC en el seu si. La por i l'egoisme d'uns quants a l'obertura porta l'AELC a presentar un programa d'activitats, com aquest del 2010, que sembla més aviat el d'un centre parroquial i, pel qual, un organisme com la Institució de les Lletres Catalanes, que hauria de valorar les propostes que s'hi presenten, hi destina, com aquell qui no diu res, més de 90.000 euros anuals. Llegeixi's el sumari d'activitats explicat abans i compari's amb aquesta dotació. Les activitats, com la terra, és —o hauria de ser— de qui la treballa.