Abstinència de l'AELC davant el crac de la distribuïdora catalana l'Arc de Berà

Com ja és lamentablement habitual, la junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) manté una línia de silenci absolut —que es podria qualificar d'abstinència— pels problemes que afecten molts del seu miler d'associats i associades. L'últim és el referent a la crisi de la distribuïdora L'Arc de Berà que, com és conegut, afecta nombroses editorials catalanes mitjanes i petites fins a l'extem que algunes corren perill de no poder continuar amb la seva programació pels deutes que la distribuïdora els ha deixat. Però darrere de totes aquestes editorials hi ha també autors i autores que en molts casos han publicat les seves obres —sobretot d'assaig i específiques— sense acomptes de drets d'autor a l'espera de les vendes reals —fórmula completament lícita si les dues parts es posen d'acord— i que ara no saben tampoc com acabaran els resultats de les seves liquidacions anuals. Davant d'això, la Plataforma no s'està d'instar una vegada més que la passivitat de la Junta de l'AELC s'acabi d'una vegada i que la junta entri de ple en els conflictes que realment afecten els associats que teòricament diu que representa. Afers com la de la suspensió de pagaments de l'Arc de Berà s'inserexen del tot en un dels papers essencials de caràcter professional que hauria de tenir l'AELC i que no té mentre es dedica a organitzer cicles de tertúlies i taules rodones que només acontenten la mitja dotzena d'assistents i els ponents que les protagonitzen. La Plataforma ha calculat que un 60% dels associats actuals de l'AELC —sobretot els més nous— està vinculat d'una manera o altra a aquestes editorials petites i mitjanes que fan una feina lloable de donar sortida a un tipus de llibres que no trobarien espai en les macroeditorials dedicades al bestseller i la moda de cada moment. Fins ara, els associats i associades de l'AELC no han rebut cap orientació ni cap senyal de gestió que hagi fet la Junta en aquest sentit, cosa que crea una sensació de campi qui pugui i de desemparament en els moments més delicats.