L'AELC es gasta 123.000 euros a l'any en personal, junta i coordinadors

La cara de les mesures d'austeritat obligades per les retallades que pateix la cultura en general i, en conseqüència, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que treballa amb un pressupost de mínims, insegur quant als ingressos i sense un programa d'activitats ni brillant ni de gran envergadura, té la seva creu en la despesa que l'AELC destina al pagament de personal, junta directiva i coordinadors externs. L'últim balanç de l'AELC —l'únic oficial disponible al qual aquesta Plataforma fa fe si tenim en compte que ha estat auditat per dos censors de comptes voluntaris d'entre els associats— reflecteix quin és el desfassament entre el cost d'aquestes partides i el resultat, diguem-ne productiu, que se n'obté. Així, les despeses de personal —2 persones a sou fix i horari total laboral— implica una despesa de prop de 88.000 euros, entre nòmina i seguretat social. I per si no n'hi hagués prou amb aquesta elevada nòmina, l'AELC balafia encara cada any uns 18.000 euros només per a despeses de viatges, taules i llits dels membres de la Junta Directiva. Però, no havent-n'hi encara prou amb això, a més de tenir les 2 persones fixes a la secretaria i tots els membres de junta disposats a doblegar l'esquena de manera altruista segons els Estatuts, es gasten uns 20.000 euros més del que s'anomena "coordinacions d'activitats". I aquí sí que caldria detallar quines activitats es fan perquè comportin una remuneració tan elevada. En total, doncs, personal, més junta directiva més coordinacions, el que es pot considerar, en definitiva, despeses de personal (fix o col·laborador) puja a 123.000 euros anuals (uns 20 milions llargs del que enteníem per pessetes, perquè ens en fem càrrec). Només cal donar un cop d'ull a les despeses de personal d'una empresa cultural molt més activa per adonar-se del que es pot fer i del que representa una "nòmina" directa o encoberta de 123.000 euros anuals. A més, la Junta Directiva actual no ha aconseguit retallar fins a nivell gairebé zero la vergonyosa partida de prop de 18.000 euros en trameses postals —¿qui hi ha que no tingui avui correu electrònic?—, algunes de les quals arriben cada setmana de dos en dos a les bústies de correu de paper dels associats i algunes només amb dos exemplars de bases de premis literaris, que d'altra banda es podrien consultar a Internet. També és altament incomprensible que no s'hagi rebaixat i negociat encara una partida de 23.000 euros —més del que costa tota la Junta Directiva!— destinada a una presumpta assessoria fiscal i jurídica, a més d'un mínim servei de premsa que actua com a màxim un parell o tres de vegades a l'any. I posats a no entendre l'actual gestió administrativa de l'AELC, caldria encara qüestionar una partida de prop de 30.000 euros destinats a poquíssimes publicacions en paper que podrien ser perfectament digitals i gratuïtes de descàrrega sense gairebé cap cost, tenint en compte que s'acaba de contractar una persona perquè hi treballi. Lluny de la transparència, continuen sense resposta les partides que es qualifiquen globalment d'activitats al Principat, el País Valencià i les Illes, uns 25.000, 15.000 i 18.000 euros respectivament, partides que si corresponen a un Seminari de Traducció, a trobades tritextuals, xerrades a les golfes, converses al terrat i festes de premis carrinclones, cal començar a pensar que, per 60.000 euros en total, surten ben costoses. La racionalitat i la imginació són més necessàries que mai en la gestió de l'AELC i serà només donant resposta a aquestes despeses sense aturador, hereves d'antics vicis d'èpoques de vaques grasses, com es farà front a la crisi i l'AELC s'espolsarà del damunt la cançó de l'enfadós que tant li agrada entonar a la presidència en la cua del seu mandat, insòlitament prorrogat per servir la casa.