17 d’octubre 2014

L'AELC, a remolc d'iniciatives i reivindicacions dels seus associats

Una de les característiques de les últimes etapes de l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és anar a remolc de les reivindicacions i iniciatives que tenen lloc al voltant de les lletres catalanes i dels autors catalans que teòricament representa. Així, en els últims anys, l'AELC ha hagut d'esperar que un grup d'associats s'organitzés per fer el Manifest dels Escriptors Catalans en relació al 9N i el procés d'independència, per apuntar-s'hi quan ja estava en marxa. Anteriorment, i després de molts estires-i-arronses, l'AELC es va apuntar també a la Plataforma d'Autors en Perill d'Extinció, coneguda com a APE, que ha denunciat davant de diverses insitucions l'ús i abús de la mal anomenada "reutilització" dins el món educatiu i la seva equivocada aplicació i mal entesa quan es refereix al llibre literari. En aquest cas, l'AELC s'hi va resistir fins que li va ser inevitable adherir-s'hi. Anys enrere, l'AELC fins i tot es va negar a difondre entre els seus associats el Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules, impulsat també per un col·lectiu dels seus associats i que va ser el que actualment ha desembocat en la formació de la Plataforma APE, que aquest octubre presenta les seves conclusions al Parlament de Catalunya i que ben aviat signarà un Acord de Bones Pràctiques amb la majoria d'institucions que li han donat suport. Són molts els camps en els quals l'AELC no participa per iniciativa pròpia. Aquests tres, per exemple, haurien hagut de sorgir des de l'interior de l'AELC i no esperar o posar pals a les rodes dels associats que, en tots els casos, els havien incitat a fer-ho. Aquesta manera de fer és un altre dels greuges que caracteritza l'actual presidència de l'AELC que no ha estat capaç de crear un clima de solidaritat entre els diferents col·lectius d'associats i que s'ha emmascarat sovint sota un fals mantell de contractes —que amb prou feines s'apliquen— i una pretesa gestió a partir de CEDRO que ha portat els associats a veure perduts la majoria de drets que tenien provinents d'aquest organisme, mentre les associacions continuen balafiant els pocs recursos que queden a la caixa de la reprografia il·legal, ara també qüestionada amb la nova Llei aprovada pel govern espanyol.