La «Notícia bibliogràfica» de l’AELC enceta una nova etapa però se li veu la «coixera» més que mai

Des de fa molt anys, els àmbits territorials del País Valencià i de les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) editen cada any un fulletó anomenat «Notícia bibliogràfica» que recull les publicacions fetes l’any anterior pels escriptors, traductors i assagistes vinculats o establerts en aquell àmbit. Però des d’aquest any, la nova Junta Directiva de l’àmbit del Principat ha decidit fer el mateix. Una bona intenció, sens dubte, però que, ara sí, posa en evidència que aquests reculls anuals queden incomprensiblement coixos perquè el criteri és tan curt de mires que només recull les publicacions fetes per aquells autors que són «socis» de l’AELC. Amb la incorporació, a tan benemèrita iniciativa, del Principat, hi havia l’oportunitat, doncs, de rectificar un criteri que, a les Illes i el País Valencià quedava més o menys dissimulat, però que al Principat canta com una arengada. Per exemple, ¿és normal que es faci un recull com aquest, que ha de ser històric, rigorós i fidel, i no hi hagi, l’última publicació d’Albert Sánchez Pinyol o la de Sergi Pàmies simplement perquè no són «socis de l’AELC»? ¿Serà normal, quan es doni el cas, que no hi figuri, per exemple, l’any vinent, el llibre de l’Empar Moliner perquè no és «sòcia de l’AELC» o, si en Quim Monzó en publiqués un, que tampoc no hi fos perquè fa un any llarg que es va donar de baixa de l’AELC? Són, només, quatre miniexemples de la coixera que tragina aquesta nova iniciativa de l’AELC i que la Junta que presideix Bel Olid ha mantingut amb els criteris restrictius que caracteritzaven les romàtiques —no pas romàntiques— juntes anteriors. ¿Cal recordar, una vegada més, que els ajuts públics que rep l’AELC són de tots els autors i que l’AELC existeix perquè existeixen autors? ¿Cal advertir, una vegada més, que si en un moment donat es donen Premis com el dels Escriptors Catalans rebatejat com a «Jaume Fuster» a autors que no són «socis de l’AELC» també tenen dret a figurar altres «no-socis de l’AELC» en els reculls de publicacions catalanes de l’any bibliogràfic? El criteri adoptat fa anys al País Valencià i les Illes no era ni rigorós, ni científic, ni lletraferit… i lamentablement s’ha manllevat per al Principat caient en un trist tracte discriminatori, poc generós i molt de ralet-ralet al melic propi. I, finalment: ¿cal continuar fent en suport paper —calerons, calerons, caixa passi!—  un recull que es podria fer digital, permanent i actualitzat al dia?