Opacitat i errors comptables en l'estat de comptes

Un grup de socis ha fet un intercanvi de parers sobre els "folis" presentats com a "estat de comptes del 2001" a l'assemblea ordinària del 3 d'abril, feta, com se sap, sense el quòrom que exigeixen els estatuts. D'aquest informe breu però concís, que no han fet en canvi els censors escollits en assemblea, es desprèn que, a partir de l'estat de comptes lliurat als socis l'any anterior, l'AELC disposava d'una existència en recursos financers de 25.944.061 milions de pessetes que sumats als ingressos pendents i deduïdes les despeses pendents en aquella data feien una reserva neta de 34.078.337 pessetes. En els folis presentats de tancament del 2001, aquest saldo financer i aquesta reserva no existeixen i, a jutjar per unes paraules del tresorer, Joan Josep Isern, a l'acta de l'assemblea, s'esmenta només el superàvit del 2001, de 8.600.844 pessetes (xifra que evidencia una vegada més la bona gestió de bona part de l'equip dimitit i cessat a finals del 2001). Això, interpretat així, voldria dir i, de fet, diu --i al damunt aprovat per una assemblea antiestatutària-- que l'únic saldo és aquest del superàvit de 8'6 milions, cosa que fa perdre la pista de la reserva en existència, capítol que, com molts altres, la junta directiva té l'obligació de presentar públicament als associats. Tothom sap que el fons existeix --i que no cal pressuposar ni el més mínim dubte--, però en una associació en què els comptes bancaris de gestió d'un pressupost de prop de 50 milions de pessetes es mouen incomprensiblement amb una, gran i lliure signatura individual, la imatge no és la més adequada a la pulcritud que exigeix l'administració de diners públics. Aquest punt sol ja indica la diferència que existeix entre "opacitat" i "transparència". Els mateixos folis que representen l'estat de comptes del 2001 no reflecteixen tampoc cap pagament pendent ni cap cobrament pendent a 31 de desembre, cosa gairebé impossible que sigui així, per simple lògica de funcionament. ¿S'ha tornat, com ja passava abans del 4 de març del 1999, inici de l'etapa de l'equip dimitit, al compte de la vella? Per acabar, amb els "folis" a la vista --que per cert algun soci ha rebut per duplicat a falta de la Memòria--, comparats amb l'estat de comptes imprès a la memòria del 2001, la falta de detall dels principals capítols no permet fer un seguiment fidedigne: ¿De qui són prop de 36 milions de subvencions? ¿Hi són totes? ¿Qui en dóna més? ¿Què se n'ha fet d'una subvenció que es va demanar a la Unió Europea per al Congrés de l'European Writers' Congress? ¿Quin és el detall de les despeses de publicacions i les diverses activitats? ¿Quin és el cost de la nòmina i seguretat social del personal contractat, camuflat dins del capítol de 'Secretaria i funcionament ordinari' i que ja ratllava gairebé 10 milions el 2001? ¿No és alarmant l'elevada xifra de gairebé 3 milions de pessetes de cost de la junta directiva tenint en compte que altres despeses dels seus membres queden camuflades dins de les diverses activitats a les quals assisteixen? Un detall positiu és l'augment d'ingressos financers per interessos bancaris (700.000 pessetes), gràcies a una gestió que, precisament va fer l'equip dimitit amb el responsble de La Caixa. I pel que fa al pressupost del 2002, la relació entre menys activitats i més pressupost és també un toc d'atenció. Tant, que el tresorer Joan Josep Isern comenta a l'acta de l'assemblea que caldrà pessigar una part de la reserva del superàvit del 2001. El grup de socis que ha fet aquest breu informe sobre els comptes de l'AELC manifesta també la seva preocupació per una reculada en la claredat de la gestió administrativa i la seva correcta gestió de cara als socis.