Socis de primera i socis de segona

Alguns associats assistents al sopar commemoratiu dels 25 anys, a l'Hotel Calderon de Barcelona (14 juny 2002), lamenten que la reunió no aconseguís gaire més que un 10% dels associats, i això sense descomptar els acompanyants dels associats, que farien baixar el tant per cent. També posen de manifest notables absències d'antics directius i una política d'amiguisme a l'hora de les "invitacions honorífiques". A l'AELC encara hi ha socis de primera i socis de segona. L'ambient més aviat fred i una organització excessivament "casolana" (pròpia d'un club de petanca) no va aconseguir deslliurar-se dels pocs parlaments, ancorats en el passat, eludint els temes més vius del moment, i sense una visió clara de futur. L'anècdota de la falta de previsió de micros i la falta d'audició i l'incident entre el maître de l'hotel, que es va negar a aconseguir urgentment un equip de micros al.legant que no li ho havien encarregat, i l'actitud d'un associat valencià establert a BCN que fa el paper de "guardaespatlles" de presidència, segons algunes versions, i que va "exigir violentament" la presència d'un micro al saló, és més aviat pròpia d'una pel.lícula neorealista. De fet, el desori ja es va notar a l'hora d'asseure's la gent a les taules sense cap mena de distribució i al lliure albir, cosa que va provocar un improvisat joc de cadires. Els mateixos associats testimonis del "gran sopar", tal com l'han esmentat els organitzadors en un comunicat, apunten també que és una discriminació que els assistents al sopar hagin rebut un petit obsequi (estalviem comentaris) i que, per ara i tant, l'AELC no es plantegi oferir-lo d'una manera general a tots els prop de 900 associats, siguin d'on siguin, i hagin anat o no al sopar. Els últims comentaris salven pels pèls el menú més aviat apte per a gent ben menjada i sense gaire gana: l'amanida de cabdells amb tonyina i anxoves; el rèmol amb cistellet d'espàrrecs verds i bacó; i el gelat de mascarpone amb figues confitades. I és que el superàvit milionari, gràcies a la bona gestió de l'equip dimitit, aconseguit en els últims anys, no deu donar per més.