Un Encontre d'Escriptors... ¿de quins escriptors?

Al malestar que esmentava aquesta pàgina fa uns dies sobre l'Encontre d'Escriptors, inclòs dins els Premis Octubre, cal afegir-hi ara, el malestar que s'ha estès entre molts dels autors per la presentació del programa on s'indica que les places són «molt limitades». A banda que el contingut del programa ofereix molts dubtes per si cobreix les funcions d'un Encontre, a banda de la presència local d'autors del País Valencià, i a banda de les absències significatives d'autors i també de ponències que haurien d'analitzar molts aspectes en un Encontre d'Escriptors, el més grotesc és que es convoqui un «Encontre d'Escriptors» (per cert, ¿i les Escriptores?), i que no es faci amb previsió, si cal, «multitudinària» sinó «molt limitada». I passem per alt els preus a pagar amb dret a àpats, hotels de cap de setmana i, això sí, assistència al Sopar dels Premis Octubre (gairebé més car que un cap de setmana a Londres!). I encara un altre detall incomprensible: ¿Com es pot difondre un programa d'un Encontre d'Escriptors en una Universitat (la de València) i preveure només assistència de socis? ¿No hi ha alumnes o professorat interessat en una trobada d'aquesta mena? És clar que, si tenim en compte la configuració de les taules rodones, no és estrany que s'hagi decidit fer-ho com més limitat millor, és a dir, com més tancat millor. El pitjor és que el cost d'aquest nou invent només acaba servint per reunir un 50% de ponents membres de junta (és a dir que ja es veuen en altres reunions o es comuniquen per correu electrònic) i l'altre 50% que es continuarà explicant entre ells la rutina dels temes proposats. I això, en una època que només cal fer una tramesa electrònica per fer saber tot el que es vulgui. Però el que compta, és clar, és viatjar, menjucar, dormir i alternar entre la colla de sempre amb fons que haurien d'arribar a formació i serveis professionals de tots.