Un secretari general de palla a l'AELC

La composició de la nova junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), després d'unes eleccions amb escassa participació dels associats, posa sobre la taula la situació de crisi del sector i la falta de "voluntaris" a l'hora d'accedir a la gestió col·lectiva del gremi. La Plataforma lamenta, però, que una vegada més s'hagi repetit l'operació defenestrament, tot i que aquesta vegada d'una manera maquilladament legal. La secretària general, Lluïsa Julià, complia vuit anys en el càrrec. La primera vegada hi va accedir nomenada a dit arran de la crisi del 2001, juntament amb el tresorer, també nomenat a dit, Joan-Josep Isern. Eren temps, encara, de CiU al govern, amb Jordi Pujol, de president de la Generalitat de Catalunya, i de Carles Duarte, secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ocupant també la vicepresidència de l'AELC, que és qui es va encarregar de buscar un parell de "funcionaris" amb més o menys possibilitats d'acceptar la proposta. Després d'aquest nomenament a dit, Lluïsa Julià va passar, quatre anys després, per unes eleccions. Per comentaris fets per la mateixa Lluïsa Julià a diversos col·legues en els últims mesos, la seva intenció era la de presentar-se novament a la reelecció —cal tenir en compte que el càrrec de Secretari General és retribuït—, però a última hora, Lluïsa Julià, al marge del que es coïa darrere seu, va veure com es presentava una candidatura al seu lloc. L'entrada del col·lega Lluís Hansen en l'escena va representar com un gerro d'aigua freda per a Lluïsa Julià que, vista la situació, va optar per no presentar la seva candidatura. Analitzada la qüestió, es evident que Lluís Hansen és un secretari general de palla. Entre altres coses perquè no representa el sector més significatiu dels associats de l'AELC (escriptors de creació o traductors) sinó que prové del món del teatre, és dramaturg i està relacionat estretament amb l'Institut del Teatre d'on prové també l'actual president Guillem-Jordi Graells. És força lamentable que per ocupar un càrrec de la junta de l'AELC com el de secretari i per aconseguir que l'anterior secretària abandoni la poltrona, s'hagi d'estirar la corda de l'amic més pròxim i que no es tingui la porta oberta ni la confiança que un president hauria de tenir de part dels escriptors en general. Amb l'entrada de Lluís Hansen a la secretaria general de l'AELC, el tàndem ancestral Guillem-Jordi Graells i Montserrat Bayà —sempiterna coordinadora de l'AELC— rebla un clau més en la seva obcecada visió del que ha de ser una associació amb més de mil associats. La falta de participació associativa no és mai per culpa dels associats sinó per falta d'entusiasme dels que hi van davant. Un dels fracassos de la presidència de Guillem-Jordi Graells és que ha fet créixer la reticència a entrar en el joc de l'AELC per part de molts associats que s'hi havien anat acostant. De la resta de la nova junta directiva de l'AELC, hi ha un detall que demostra també aquesta falta de seriositat electoral. En la votació de dos vocals al Principat de Catalunya, al·legant que el resultat havia estat mot ajustat (diuen que un empat de 28 a 28 vots), es va acordar concedir a un dels dos, la gràcia d'entrar igualment a la junta com a cooptat, cosa que crea un precedent d'augment de més membres de junta en un moment de crisi. Els dos empatats són Jordi Pijoan i Jaume Cristòfol Pons (el cooptat). D'altra banda, sobta veure a la junta del Principat, un vocal procedent de les Illes, precisament el cooptat Jaume Cristòfol Pons i, encara més, la reelecció una vegada més del vicepresident del País Valencià, Ramon Guillem, incombustible malgrat la crisi creada amb la polèmica de l'Editorial Bromera i el silenci que la junta territorial va tenir davant del lamentable afer provocat pel president de l'AELC. També és il·lustratiu comprovar la consolidació com a vocal de junta de la cooptada Isabel Robles, muller de l'expresident Jaume Pérez, que va ser cooptada passades unes anteriors eleccions tot i que s'hi havien presentat candidats. I també constata la crisi de "forces vives" el fet que a les Illes s'hagin de cooptar dos vocals i els constants canvis que aquest àmbit territorial està experimentant en la seva junta. Finalment, al Principat, ha deixat la tresoreria la traductora Laura Santamaria, un càrrec que se li va traspassar sisplau per força en unes eleccions anteriors per evitar l'entrada de qui hi optava voluntàriament com a candidat, l'autor Jordi Cervera. Vistos els resultats, la junta actual, responsable de la poca eficàcia de gestió de l'AELC que s'ha fet visible fins ara, està integrada per Guillem-Jordi Graells (President), Mercè Canela (Vicepresidenta Principat), Ramon Guillem (Vicepresident País Valencià), Miquel Bezares (Vicepresident Illes), Lluís Hansen (Secretari general), Agustí Segarra (Tresorer), Anna Casassas (Vocal Principat), Jaume Cristòfol Pons (Vocal Principat), Jordi Pijoan-López (Vocal cooptat Principat), Magí Sunyer (Vocal Principat), Salvador Company (Vocal País Valencià), Gemma Pasqual (Vocal País Valencià), Isabel Robles (Vocal País Valencià), Iolanda Bonet (Vocal Illes), Aina Ferrer (Vocal cooptada Illes) i Ismael Pelegrí (Vocal cooptat Illes). Han deixat, doncs, la junta, per un motiu o altre: Lluïsa Julià (Secretària general), Laura Santamaria (Tresorera), Adrià Chavarria (Vocal Principat), Margarita Ballester (Vocal Illes)i Magdalena Gelabert (Vocal cooptada Illes). La Plataforma troba a faltar, com ja s'ha dit en més d'una ocasió, la netedat i transparència en cada junta i veuria com un signe de normalitat que després de cessaments com el de la Secretària General, un càrrec retribuït, es fes pública la retribució per qualsevol concepte que la persona en concret ha rebut durant el seu mandat, cosa que no es va aconseguir saber de l'expresident Jaume Pérez i que també s'hauria de saber de l'actual president, Guillem-Jordi Graells. No hi ha cap article dels Estatuts de l'AELC que ho impedeixi. Per tant, s'evitaria així fomentar aquesta falsa imatge de l'altruisme que a vegades, per tapar segons quines polèmiques, s'ha posat com a cuirassa d'una sèrie d'actituds incomprensibles en una gestió neta i democràtica.