Una presidència sense resultats

Després d'un període ja força considerable de prova perquè la presidència de Guillem-Jordi Graells al capdavant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) demostrés alguns dels resultats dels pocs objectius que es va marcar, la constatació, malgrat els triomfalismes i els autobombos, és que la majoria de propostes que el van portar a la presidència no tan sols no s'han complert sinó que ni tan sols s'han posat en marxa o, en tot cas, resten encallats en algun racó de la casa. Un dels més greus és la intenció d'aconseguir una millora de les relacions contractuals entre autors i editors. La cançó fa tant de temps que dura —ja abans de ser president, el mateix Graells va percebre per encàrrec una quantitat considerable per fer un estudi sobre la qüestió— que ha arribat un moment que la majoria d'autors campa per lliure, prescindint de cap pretesa reforma. Això ha portat els editors catalans —que continuen sense voler tractar d'aquesta qüestió amb el president actual de l'AELC, malgrat que de tant en tant facin veure que sí— a incórrer més que mai en negligències contractuals flagrants que els autors, sobretot els més novells, accepten sense saber què han de fer, moltes vegades per ignorància dels seus drets, i d'altres —tot s'ha de dir— per la "il·lusió" de veure una publicació amb el seu nom. La Plataforma té constància de publicacions sense contracte, de contractes amb clàusules totalment inconcebibles i d'abusos que fa un temps no es produïen per part d'editors que aparentment diuen que no farien mai el que fan. La feblesa de la junta de l'AELC en aquest tema —entretinguda més aviat a buscar raons en qüestions fútils com la recent polèmica amb l'Editorial Bromera sobre la destrucció d'exemplars o a buscar les pessigolles als premis literaris concedits per institucions fins a l'extrem de no enviar-ne les bases als associats— fa que l'altra part s'aprofiti i colli encara més un sector que ja està prou tocat per la falta de promoció i l'escassedat de vendes. La presidència de l'AELC s'ha limitat en aquest primer període a fer un seguiment d'allò que l'AELC ja anava fent des d'anteriors juntes. Això sí, no ha estat capaç de crear un canal de comunicació puntual i directe amb els associats per correu electrònic, ha reduït les circulars informatives que, quan surten, són només paper mort i de circumstàncies, i ha remodelat per enèsima vegada la pàgina web buidant-la de contingut general i convertint-la en un "butlletí parroquial" del qual ja hem parlat en un apunt del mes de març. D'altra banda, les preocupacions del president de l'AELC han passat també per desmuntar el Galeusca i crear una Federació Galeusca que, tal com va preveure aquesta Plataforma, és una de les fantasmades més considerables dels últims temps creada pels escriptors gallecs, bascos i catalans. Passada l'eufòria de Frankfurt i vinguda la crisi econòmica —CEDRO es veu obligada a rebaixar les seves aportacions—, la sortida del president és admetre que després d'un temps de disbauxa econòmica —trameses per correu constants, despeses de dietes i viatges, taules rodones a dojo i participacions en actes aliens—, ara toca fer allò que sigui "prioritari". Fa anys que l'AELC hauria de fer allò que és prioritari per als escriptors catalans. Per exemple, estar al servei de tots ells. Això, per exemple, no costa ni un cèntim d'euro.