Desapareix de la memòria anual la nòmina d'associats

 La Memòria anual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) reunia, des de feia molts anys, un apartat final on constaven, alfabèticament ordenats, tots els associats vius, a més d'una explicació de les altes noves, les baixes per diversos motius i les defuncions. Aquesta informació, a saber per quins motius, ha desaparegut de l'última memòria referida a l'any 2019. Aquesta mancança fa que d'entre els 1.600 associats que té a hora d'aquest apunt l'AELC, no se sàpiga qui és qui, ni qui hi falta dels que hi haurien de ser ni qui hi ha deixat de ser. Va ser indicatiu, per exemple, saber que Quim Monzó s'havia donat de baixa o que Emili Teixidor només n'havia estat soci durant un espai curt de temps. La llibertat d'associació, evidentment, és respectable, però l'AELC —que es considera i hauria de ser-ho— l'ens representatiu de tots els escriptors catalans —els associaciats i els que no en són— hauria de fer sempre allò que estigués a la seva mà per saber acostar a l'associació aquells que, tenint un paper remarcable dins les lletres catalanes, no han trobat el moment d'acostar-s'hi. Lamentablement, amb l'auge de nous autors en llengua catalana, aquestes mancances es feien evidents quan es podia consultar, una vegada a l'any, la relació d'associats. ¿A algú li ha passat pel cap que aquesta informació ha de ser top secret? ¿A algú se li ha acudit pensar que fer saber als associats qui són associats com ell o ella transgredia alguna norma legislativa? La conclusió és que cada vegada es feia més evident el pes (1.600 associats) d'autors amb una obra a vegades deconeguda davant l'absència (cada vegada més nombrosa) d'aquells autors amb poca obra però molt coneguda. Una feina que l'AELC actual ha deixat per a una millor ocasió. ¿Potser per quan vingui una nova junta directiva...?