Un estat de comptes descompensat i allunyat de les necessitats reals del sector de les lletres catalanes

De tothom és conegut que la situació dels treballadors de la cultura literària catalana —ara s'anomenen així els escriptors i les escriptores— no passen per un bon moment. La patacada del coronavirus ha castigat el sector —llibreters, distribuïdors, editors, correctors, impressors i altres congèneres— i s'ha aferrisat sobretot en les baules més febles: escriptors i traductors. Davant d'aquesta realitat, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va obrir una mena de borsa de treball a la qual es podien presentar aquells que tinguessin ganes de fer algunes activitats de promoció literària i, de passada, cobrar algun ajut econòmic —sempre que una junta acceptés la proposta—. Almoines limitades que queden molt bé però que no resolen la sopa calenta de ningú. Al costat d'això, contrasta la presentació de l'estat de comptes del 2019 de l'AELC i, com cada any, l'opacitat de partides considerables que mai no acaben de ser explicades del tot a més de presentar dubtes seriosos sobre si s'han d'arribar a produir com es produeixen. El coronavirus, si d'alguna cosa ha servit, ha estat per demostrar sisplau per força que es poden fer algunes de les mateixes activitats sense moure's de casa. ¿Servirà d'exemple a seguir quan passi la plaga? No s'entén encara, que en ple segle XXI i presència digital, l'AELC continuï invertint en impressió de publicacions de paper prop de 20.000 euros (i encara s'entén menys si tenim en compte que ara ja dóna l'opció als associats que es descarreguin aquestes publicacions des de la xarxa!). ¿Això vol dir que s'està duplicant i la despesa continua igualment? ¿No s'hauria d'entrar directament a la xarxa i prescindir ja del paper —ni que sigui pel seu cost—, cosa que permetria fer arribar aquesta dotació a altres necessitats més urgents? Doncs, al costat d'aquesta partida paperera, resulta que n'hi ha una altra de 22.000 euros precisament de publcacions digitals, és a dir, una altra contradicció si avui tots els escolars de primària i secundària saben que per posar un document a la xarxa només cal posar-lo a la xarxa... i no costa ni un duro! No cal recordar que l'AELC té una nòmina de dues persones a temps complet prou eficients. Encara hi ha més sorpreses: un canvi d'assessorament juridic i fiscal que només costa 20.000 euros!, és a dir, una nòmina d'un expert a temps complet que podria estar al servei de l'AELC pràcticament 24h/365d. Els apartats d'activitats també són un cromo de sorpreses: ascendeixen en total (Principat, Illes i País Valencià) a 159.000 euros, una quantitat prou important per deduir que no cal que ningú presenti propostes perquè ja hi ha qui se les cou i se les menja als fogons de casa. I, finalment, una partida que si no es rebaixa quan surtin els comptes del 2020, voldrà dir que hi ha molts culs de mal seient dins la junta de l'AELC. Ens referim a les despeses de junta directiva que encara pugen a 15.000 euros (trens, avions, hotels i menjuques). ¿Haurà acabat el Zoom, d'una vegada per totes, amb aquesta pandèmia?