El que avançava aquesta Plataforma en un post anterior s'ha complert. Les candidatures de president o presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per mor d'uns Estatuts que cauen de vells, han fet tremolar la «vella guàrdia», que s'ha mobilitzat de seguida —a les 23:59 h del 13 de febrer, esclar— per aconseguir que el seu candidat continuista sigui qui surti elegit. ¿I com ho ha fet? Doncs, utilitzant els vells mètodes de manipulació, malgrat l'existència d'un presumpte comitè electoral independent. Per una banda, els associats Manel Alonso i Català (Puçol, Horta Nord, País València, 1962) havia presentat la seva candidatura dins el termini legal. Per una altra banda, l'associada Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La Safor, País Valencià, 1967) havia presentat la seva candidatura també dins el termini legal. I a les 23:59 del 13 de febrer, l'associat Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992) presentava la seva candidatura. I oh sorpresa! Aquest últim, que actualment és el secretari de la Junta Directiva al Principat, ho fa acompanyat d'una colla de suports que li dediquen cadascú un panegíric demanant el vot per ell. Entre aquests suports —si no és la «vella guàrdia» que baixi Putin i ho esmeni!—, hi ha els cinc expresidents / expresidentes que encara són vius —tot i que no seria gens d'estranyar que també haguessin aconseguit algun altre suport dels pobres i enyorats que ja no hi són—, a més d'expresidents o presidentes, exsecretaris o secretàries i exvocals. Si això no és una irregularitat, caldria buscar-li un nom que ho definís: ¿com pot ser que des del comitè electoral o des de l'actual Junta Directiva s'admeti una candidatura d'un membre de la Junta amb l'afegitó anticipat d'aquests suports —n'hi ha fins a vint-i-tants llargs— amb aquest privilegi sense haver informat i haver donat l'opció als altres dos candidats que també ho podien fer? ¿Aquesta vintena llarga de recomanadors —gràcies, però els associats de l'AELC ja són grandets i saben el que han de fer— no podien esperar a votar el seu candidat quan toqués com faran els associats que votin? És trist i còmic a la vegada que força anys després d'actuar amb amiguismes i discriminacions, una generació de junta directiva jove hagi admès caure en la mateixa trampa. No és el millor llegat que deixa la presidenta Bel Olid. En mans d'aquesta junta directiva estava canviar per millorar. I això vol dir adequar els Estatuts al que demanen els temps actuals: no una presentació d'un president o una presidenta sense equip i amb una mena de programa individual i sí a una presentació d'un, dos, tres o quatre equips amb un programa ben elaborat perquè els associats el votin i el fiscalitzin després. Si l'actual equip de Junta volia continuar amb la seva línia el que calia fer era una dimissió en bloc i la presentació posterior com a candidatura de grup. No muntar una mala jugada fosca per darrere que perjudica la credibilitat de la mateixa AELC. ¿Davant d'aquesta "punyaladeta" per l'esquena què haurien de fer ara els associats Manel Alonso i Gemma Pasqual, els altres dos candidats? És evident. Denunciar-ho i retirar les seves candidatures abans que unes votacions «zoomdirigides» els retirin a ells dos sisplau per força. El nou president de l'AELC té una missió important: adequar els Estatuts perquè no torni a passar un episodi lamentable com aquest on s'hi veuen ben reflectits els noms i cognoms dels qui l'han promogut impunement en altres etapes passades de mal recordar.
