Després que en la convocatòria electoral l'actual Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que hi presenta el secretari, afegís una sèrie de suports escrits de la "vella guàrdia" de l'AELC, que havien tingut càrrecs de primer nivell a l'associació, amb un panegíric de cadascú dedicat a Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992) —nom recomanat per la presidenta dimissionària per raons personals, Bel Olid— una de les altres candidatures, la del Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La Safor, País Valencià, 1967), ha reaccionat i ha mogut també cel i terra per trobar suports, alguns dels quals es manifesten a les xarxes via twitter o per altres mitjans. Però la pel·lícula no acaba aquí perquè l'actual junta directiva, no prou satisfeta amb l'abús que va fer amb avantatge i sense donar la mateixa opció als altres candidats amb el manifestat suport implícit al seu secretari, ha activat també el Pla B de la “vella guàrdia”: telefonades i emails que treuen fum demanant descaradament el vot per a Sebastià Portell i, en alguns casos, aprofitant per desacreditar la candidata Gemma Pasqual amb arguments de poca dignitat i companyonia. Recordem que hi ha una tercera candidatura, la de Manel Alonso i Català (Puçol, Horta Nord, País València, 1962), que per ara es manté més discret i en silenci. Aquesta situació, tot i que pot semblar molt legítima i democràtica, és una mala conseqüència del que ve denunciant aquesta Plataforma des de fa molt de temps. Els Estatuts de l'AELC cal que siguin reformats amb urgèncial per caducs. I, si no, com a mostra el que ara està passant. Imaginem per un moment que Gemma Pasqual i Escrivà obté la majoria i guanya la presidència. El seu paper davant d'una resta de la junta que s'ha posicionat en bloc a favor del secretari actual (Sebastià Portell) no pot formar, per molt que es vulgui, un equip de treball que mantingui un programa consensuat. D'aquí ve que és imprescindible adequar els estatuts perquè facilitin una renovació cada tres o quatre anys d'un equip complet i un programa, no ara d'una presidència, ara d'una secretaria, ara d'uns vocals i després de la tresoreria... Fins ara, la junta directiva ha actuat amb impunitat quan ha arribat l'hora de les conteses electorals. La més recent, l'actual, l'abús esmentat de la promoció privilegiada d'una de les candidatures, i abans, amb la cooptació del vocal Ricard Ruiz vint-i-quatre hores després de l'assemblea, quan va perdre la seva candidatura en l'assemblea de l'any anterior davant de Sebastià Bennassar. Cal acabar amb aquestes males praxis heretades del passat i és lamentable que en el tram final de la seva trajectòria com a presidenta, Bel Olid hagi acceptat un tripijoc com aquest. Es fa difícil fer pronòstics ni és el paper d'aquesta Plataforma fer-los. Ara només cal respectar la confiança que dos dels principals candidats tenen en el seu èxit. El més curiós és que, mentre Sebastià Portell es va envoltar de la "vella guàrdia" amb avantatge des de dins la junta, Gemma Pasqual —en comptes de fer-ne la denúncia i retirar-se com aquesta Plataforma va gosar recomanar— ha plantat cara amb suports d'associats que tant són del País Valencià —on ella va exercir de vicepresidenta— com del Principat, alguns dels quals més que sorprenents. Esclar que donar suport a una candidatura o una altra no vol dir que a l'hora del vot secret es voti per qui s'ha donat suport. La vida —literària— és una tómbola!
