Les taules rodones, presentades com a Paraula Amiga, tot i tractar de les literatures russa i catalana, ignoren alegrement l'Any Txèkhov i els principals traductors teatrals actuals del rus al català
Aquesta és una de les activitats de l'AELC al Principat i que, a causa del poc ressò que té, s'han fet aquest any fins i tot en dos vesprés de dies feiners, cosa que encara impedeix més la disponibilitat dels que poguessin estar-hi interessats. L'activitat de Paraula Amiga ha anat perdent el seu sentit i només l'encaparrament d'alguns dels membres de junta actual fa que es mantingui amb penes i fàtics i per simple rutina. Dedicada en aquesta ocasió a les literatures russa i catalana, la junta de l'AELC ha ignorat alegrement la commemoració de l'Any Txèkhov i també alguns dels traductors catalans, malgrat que són membres de l'AELC, que en els últims anys s'han dedicat a la traducció del teatre rus, com per exemple Feliu Formosa, actualment amb una destacada traducció de l'obra 'L'oncle Vània', al Teatre Lliure. També el traductor Joan Casas ha estat un altre dels que ha treballat en aquest àmbit. És gairebé inconcebible que la poca previsió de la junta de l'AELC desemboqui en una programació per sortir del pas i per complir la papereta de cara a les institucions que subvencionen l'AELC. Les dues sessions de Paraula Amiga semblen haver estat més aviat pensades com a complement d'un curs de facultat de traducció recordem que les Jornades de Traducció que es fan cada any a Vilanova i la Geltrú ja es mouen amb índexs baixíssims de participació des del 2001 cap aquí, i aleshores hauria correspost que s'hagués organitzat des d'una universitat que no pas des de l'òptica oberta, reivindicativa i plural que l'AELC hauria de tenir a l'hora de plantejar-se activitats d'aquesta mena. No cal dir que la tardana i mala promoció que es fa de les activitats de l'AELC i el poc interès que, lamentablement, genera allò que fa, no atrau ni els membres de l'AELC més fidels, cosa que fa que sessions que es bategen pomposament com a Paraula Amiga queden en una amistat molt reduïda, que es fa sospitosa, de tan amiga i "agermanada", com la qualifica algú de la colla de fet no agermana autors perquè aquesta russa-catalana s'ha convertit en una lectura del catàleg d'obres traduïdes des d'un i l'altre costat, i que s'encrostona en un cercle tancat sense cap incidència en el conjunt dels associats. Paraula Amiga té un pressupost considerable per viatges, conferències i hotels, que l'AELC carrega al pressupost general de la dotació que hauria de destinar anualment als escriptors als quals es deu i a serveis directes d'assessorament, atenció i professionalització. D'aquesta negligència, però, n'és tan culpable la junta actual com les institucions que subvencionen propostes com Paraula Amiga amb els ulls clucs, sense analitzar l'autèntic interès del projecte. Com sempre, l'AELC dirà en alguna de les seves escasses comunicacions que ha estat "profitosa i participativa", però no dirà per a qui.
