Un altre Galeuzka en la «clandestinitat»

Aquesta vegada ha estat a Orense, però els associats de l'AELC ni tan sols han sabut que es feia el XXI Galeuzka, i no han estat ni convidats a participar-hi. Les edicions del Galeuzka s'han convertit cada vegada més en un acte tancat en ell mateix i sense cap mena de repercussió. Les clòniques conclusions anuals, carregades de promeses i de projectes insípids, que mai no es compleixen, són un trist reflex de la inoperància de les juntes de les associacions d'escriptors gallega, basca i catalana, encarcarades en les seves respectives cadires des de fa anys, incapaces de crear un nexe d'unió que enforteixi de veritat els lligams entre aquestes tres literatures de l'Estat espanyol, ofegades per la pressió mediàtica i la força dels mitjans de la literatura castellana. Aquest any, l'AELC hi ha enviat de representants: Isidre Grau, Joan Agut i Jaume Pérez, per cert, aquest últim, president de l'AELC, el mateix cap de setmana, present a València, en els Premis Octubre, i a Orense, en el Galeuzka, perquè, pel que es veu, l'AELC no té ningú més que la pugui representar entre els 900 associats. A banda d'aquests tres membres amb representació "oficial", però, l'AELC envia i costeja l'anada al Galeuzka altres membres, principalment de junta, dels quals no se'n sap res ni tampoc què hi fan i que passen per damunt de donar cap informació al conjunt dels associats.