Un congrés de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector, amb una reculada trenta anys enrere i sense intercanvi internacional
La junta actual ha segrestat pràcticament algunes de les iniciatives innovadores que s'havien dut a terme en els últims anys per l'anterior equip. Així, l'organització d'un congrés de literatura infantil i juvenil catalana a València, que s'ha autoidentificat com a III edició, ha ignorat que aquest organisme no és un acte aïllat en la programació de l'AELC sinó una organització permanent que té un president d'honor, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Vallverdú, a qui ningú no ha comunicat la seva substitució en el càrrec. L'organització d'aquest pretès III Congrés ni tan sols ha tingut la gentilesa de fer saber al seu president d'honor la intenció de celebrar-lo sinó que el seu nom i càrrec honorífic han desaparegut del programa. D'altra banda, el congrés, que s'ha fet a la Universitat de València, ha estat una activitat pensada per a alumnes d'Universitat (en dies feiners i amb crèdits d'assistència) però en cap moment per reunir els professionals dels diversos àmbits del sector. ¿S'entendria un congrés de metges sense metges i amb pacients? Doncs, aquí s'ha fet un congrés d'escriptors, sense escriptors, i amb lectors. Els dos congressos anteriors, el de la Seu d'Urgell (1997) i el de Vilafranca del Penedès (2001) van reunir escriptors, bibliotecaris, editors, il.lustradors, guionistes, animadors de lectura, entre altres sectors, amb una assistència rècord en la història de l'AELC. L'actual trobada a València ha estat anunciada tard i malament, ha arribat exclusivament als autors membres de l'AELC, i no s'ha tingut en compte que l'assistència a un congrés requereix unes condicions de servei als assistents. En aquest cas, l'allotjament no ha estat en cap moment gestionat per l'organització, i s'han donat simplement les llistes de mitja dotzena d'hotels. El preu mitjà d'aquests hotels era de 130 € a 110 € per a habitacions dobles, i de 110 € a 90 € per a individuals. Una setmana abans del congrés, algun dels hotels no tenia places. Un petit càlcul d'allotjament i àpats, més viatge, podia sortir per als quatre dies del congrés en uns 600 € per persona, o 1.200 € si viatjava acompanyat. Aquesta mala política de servei als autors, i sobretot als associats, ha trencat l'opció d'anteriors congressos de literatura infantil i juvenil que van oferir uns serveis als assistents de preus mòdics. L'AELC té i percep unes dotacions de les institucions i de CEDRO per fomentar aquests serveis als autors, no per autoservir-se'n. L'altre punt negatiu del congrés ha estat la seva reculada trenta anys enrere. I no només per l'exposició sobre en Patufet, facilitada per la Institució de les Lletres Catalanes, sinó per la seva identificació amb el personatge, cosa que ha donat un to estovat i carrincló al congrés. Però el més greu és que l'AELC ha amagat algunes de les fallades més sonades, com per exemple la no presència de l'assagista italià, Roberto Cotreneo, que havia de parlar de 'La literatura per a infants en temps de guerra' i que va anul.lar a última hora la seva assistència al congrés, a causa de la descoordinació entre els organitzadors i ell mateix. En aquest cas, l'AELC no ha informat d'aquesta absència i, en canvi, ha improvisat la presència en el seu lloc, de Josep Albanell, casualment, amb la mateixa xerrada, sobre 'Escriure a Lil.liput', que aquella mateixa setmana, dissabte, Albanell tenia encarregada per l'Editorial Barcanova i va fer a l'Hotel Havana de Barcelona en una trobada amb docents i personal de l'editorial i el grup Anaya. La poca seriositat tant en la substitució de Cotreneo com en l'obertura amb un discurs no original per al congrés mostra la migradesa d'ambició de l'organització, que no ha fet un pas endavant en relació als dos anteriors, sinó ben al revés, un pas enrere. ¿I, si no, què explica tres ponències per simplement presentar tres organismes prou coneguts a hores d'ara com la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i la Fundació Bromera? ¿Tornem a les beceroles? ¿L'obsessió del foment de la lectura, esmentat en la presentació del congrés, és el problema que tenen els professionals del sector? El congrés, en lloc d'entrar en temes que preocupen de debò el sector, s'ha limitat a fer ballmanetes amb una sessió de contacontes i amb una visita, presumptament prevista, i guiada, al Museu de les Ciències de València, és a dir, com una excursió escolar. Tampoc no s'entén que el mateix any que València ha fet aquesta mena de congrés, s'hagin fet unes jornades, també al País Valencià, uns mesos abans, en les quals participava l'AELC i, a la vegada, unes jornades a Eivissa sobre la mateixa temàtica en què l'AELC col.laborava. ¿On és la unitat dels escriptors en llengua catalana en qüestions primordials? ¿És més interessant fer volar coloms i posar-se les orelleres per no veure res i parlar per enèsima vegada de la novel.la didàctica de Jules Verne, de la irrealitat de la realitat del conte, del cristall de la sabateta que va perdre la Ventafocs, dels xoquins de Xarhazad i la lectura de conjurs i encantaments..., de si cal llegir poesia, o d'aquí negre sobre blanc? Ni que ho sembli, tot són títols d'intervencions dels convidats per l'AELC a participar en el congrés. Ensopits, però amb dret a crèdits, per als alumnes de la Universitat de València, però inútils i, sobretot, gens atractius, per a professionals del sector. La Plataforma lamenta que l'actual junta mantingui una actitud autista en l'organització d'activitats i que menystingui, ignori i fins i tot veti la participació d'autors que tenen un paper rellevant en les matèries que es volen tractar. Tenint en compte que una organització com la del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil té el suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de CEDRO, la Plataforma comunicarà a aquestes institucions el malestar en el sector per permetre aquesta mena d'activitats sense un rigor extrem ni l'obertura que exigeixen pel seu abast.
