El pitjor que es pot fer amb un premi com el dels «Escriptors Catalans» que convoca i atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és desprestigiar-lo edició rere edició.... per falta de transparència. Cada any, quan arriba la convocatòria, sembla que s'hagin aplegat el Mago Pop, el Mag Lari i el Mag Hausson i s'hagin tret de la màniga els tres noms que després voten els associats que volen votar per escollir-ne un. En l'edició del 2021, superada la comèdia de la primera ronda, que és la que hauria de reflectir totes les propostes dels associats, torna a caure en aquesta mena de joc de màgia: un autor del País Valencià, un autor de les Illes i un autor del Principat, alehop! Però el que continua sent escandalós és la candidatura de l'autor Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, Illes, 1945) que, admirablement, apareix ininterrompudament (!) des del 2011, i es va repetint i repetint i repetint. I és admirable també com cadascú dels que voten —si és que realment voten—, des de casa seva, es posa d'acord amb tots els altres per triar un autor del País Valencià que és difícil que un nombre de votants alhora tinguin al cap com Marc Granell (València, País Valencià, 1953) o, encara més sorprenent, al Principat, tots es posen d'acord per proposar Antoni Munné-Jordà (Barcelona, Barcelonès, Principat de Catalunya, 1948), que ja havia aparegut també el 2019. El Premi dels «Escriptors Catalans», rebatejat amb el nom de «Jaume Fuster» per embolicar encara més la troca, ha entrat així, com dèiem, en una fase de desprestigi permanent o, si més no, de falta de credibilitat. Per respectar aquesta credibilitat, caldria una transparència absoluta: 1) Després de la primera ronda, fer públic entre els associats el llistat de propostes i el nombre de votants. 2) Un cop passada la segona ronda, fer igualment públic entre els associats, el llistat de votacions fins a arribar al guardonat. Això, l'AELC no ho ha fet mai i no perquè no se li hagi demanat. Top secret, doncs. En la segona ronda, els mateixos cridats a votar (tampoc mai no se n'ha sabut el nombre ni el tant per cent de participació en relació al nombre d'associats) escull l'afortunat. I vet aquí un autor i vet aquí una autora, i com que tres no són dos ni un gat ni un gos, aquest concurs ja s'ha fos.
