El secretari de la Junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Sebastià Portell, insinua en la memòria anual del 2020, de cara a l'assemblea general, que l'augment d'associats demana la incorporació d'una tercera persona en l'atenció a l'administració de l'associació. L'AELC disposa de 2 persones a temps complet des de fa 20 anys, cosa que les juntes actuals han trobat molt planer des d'aleshores. Aquesta proposta del secretari, però, topa amb la incertesa sempre permanent dels recursos econòmics. L'AELC no cobreix amb les quotes de socis (uns 72.000 €) tot el funcionament que requereix la seva gestió, tant de personal com de despeses de manteniment. Això fa que depengui de subvencions i aportacions que no sempre estan garantides ni són puntuals, com la de la Institució de les Lletres Catalanes del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o la de CEDRO. És paradoxal que, en un moment que la informatització i les eines digitals han alleugerit molt la feina administrativa que hi havia fa 20 anys quan aquests mitjans no estaven prou consolidats, es reclami ara una tercera persona administrativa. En tot cas, si la proposta tira endavant —si és que no hi ha tirat ja—, es posaran novament en perill les finances de l'AELC que, malgrat el seu aparent equilibri, ben analitzades, reflecteixen una permanent "fallida tècnica". Aquesta "fallida tècnica" va en augment si tenim en compte que, mentre per una banda es fa la proposta de la incorporació d'una tercera persona, per una altra banda, el pressupost del 2021 ja ha augmentat pel que fa a despeses de personal, de 89.000 € del 2020 a 103.000 € del 2021, i això, en un moment de contenció de l'augment i de la inflació, fa pensar només en la idea ja feta d'aquest reforç supletori administratiu d'una tercera persona. En el mateix pressupost i estat de comptes (que encara manté 19.000 € en publicacions de paper i 8.000 € en despeses de junta directiva, a la baixa en relació a altres anys a causa sobretot a l'experiència de les trobades virtuals) es continua reflectint una partida que és absolutament incomprensible pel seu cost: 22.000 € (un sou complet, com aquell qui diu) d'assessorament jurídic, de gestoria i auditoria. És a dir, que en realitat la tercera persona ja hi és, externa, i l'entrada física d'una tercera persona, sense reduir aquesta partida externa, portaria a pensar en un gruix de 4 persones al càrrec de la gestió renumerada. ¿Li cal a l'AELC aquest desplegament per una massa de 1.600 associats, el 90% dels quals es limiten a pagar la quota anual i no donen gaire feina més?
