¿Per què alguns autors reconeguts es donen de baixa de l'AELC i d'altres no hi han entrat mai?

Alguns autors en actiu com Jaume Aulet, Neus Bonilla, Enric Gomà, Joan Antoni Martín Piñol, Manel Ollé o Care Santos s'han donat de baixa durant el 2020 de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Les noves altes no detecten gaires dels autors que actualment són a primera línia de premis o publicacions, tret d'Albert Forns, Jordi Nopca o Irene Solà. Benvinguts. Més val tres que res. L'AELC ha sobrepassat a hores d'ara els 1.600 associats entre escriptors i traductors, molt lluny esclar dels més de 3.800 vius amb obra publicada, però pel camí ha perdut incomprensiblement noms puntals de les lletres catalanes com Quim Monzó, tot i que en el seu dia va ser un dels distingits amb el premi dels «Escriptors Catalans», cosa que detecta una falta de seducció o credibilitat de les funcions de l'AELC que s'identifica teòricament com a associació professional —hi ha qui demana qui sigui un sindicat!—, però amb aires més aviat de «club». Només exigeix la publicació d'un llibre per accedir-hi a l'entrada. Aquesta Plataforma celebra, a més, que després del que havia denunciat l'any passat en aquest mateix blog, l'AELC hagi tornat al bon hàbit de publicar en la memòria del 2020 la relació íntegra de tots els associats, cosa que en la memòria del 2019 havia desaparegut sense cap justificació. Rectificar és de savis, ni que, en aquest cas, qui rectifiqui sigui la Junta directiva de l'AELC.